L'Ajuntament de Mataró refreda la importància de la sentència del Suprem sobre Mataró Parc*

Una sentència del Tribunal Suprem que dona la raó a l'empresa promotora del centre comercial Mataró Parc respecte a una demanda interposada contra la Generalitat en el marc de l'ampliació de l'equipament centra els últims dies el debat polític a la capital del Maresme.

De primeres, una interpretació poc exhaustiva del text -o la seva errònia difusió a les xarxes socials- ha portat a pensar alguns ciutadans que l'ampliació del Mataró Parc és a tocar. I que aviat la ciutat podrà comptar amb 30.000 m2 més de superfície comercial, cosa que fa endur-se les mans al cap els comerciants del centre, i una gran quantitat de noves ocupacions.

Però des de l'Ajuntament de la ciutat -ja ho va fer 24 hores abans l'alcalde David Bote (PSC)- insisteixen a refredar les conseqüències d'aquesta resolució. I afirmen que tot està, més o menys, com estava, sense pràcticament cap conseqüència pràctica afegida, excepte qüestions operatives internes de Mataró Parc.

El document, bàsicament, li diu a la Generalitat que no pot escudar-se en el fet que Mataró Parc estigui fora del que es considera ciutat per negar-li l'ampliació, perquè això contravé la legislació espanyola i europea vigent. Atenció: no diu que no pugui negar-s'hi, només apunta que la seva no inclusió dins la Trama Urbana Consolidada (TUC) és irrellevant a l'hora de concedir un permís d'ampliació.

En relació amb aquesta voluntat de refredar la importància de la resolució, el govern municipal deixa clar que, més enllà d'aquesta última sentència, la possibilitat que el centre comercial s'ampliï és damunt la taula des que es va inaugurar el centre, l'any 2000.

En roda de premsa, aquest dimecres, la regidora d'Urbanisme, Núria Calpe (PDECat), ha assegurat que, una vegada escomesa la reparcel·lació del sector, pendent des de 1999 i que ja està prevista de dur a terme, el centre comercial podria construir 11.000 m2 al terreny (de 24.000) que queda just al costat de l'Hospital de Mataró i que és de la seva propietat.

És cert que, com que de moment la zona està –segons la consideració comercial de la Generalitat- en zona perifèrica i no "de ciutat", el centre comercial només podria instal·lar allà el que s'anomena “comerços singulars”. Però això, en realitat, és el que vol fer l'empresa de Tomàs Olivo, segons han afirmat fonts de la promotora: instal·lar-hi concessionaris de cotxes i botigues de més de 500 m2 dedicades a llar, decoració i construcció.

Llavors, on és el problema? Doncs en què General de Galeries Comercials ambiciona més, molt més: vol que es modifiqui puntualment la pastilla C1 del Pla General d’Ordenació Urbana perquè la zona verda que queda just al costat del terreny que ja posseeix, d'entre 40.000 i 50.000 m2, s'inclogui a l'operació i es pugui executar així una ampliació versió 'extended' de 30.000 m2.

És aquí on la sentència del Suprem pren sentit en la mesura que suposa un reconeixement a la promotora de Mataró Parc davant la postura de la Generalitat que, fins ara, ha intentat -com a mínim- no facilitar l'ampliació. I que ara haurà de moure fitxa, perquè si Mataró Parc presenta el projecte d'ampliació 'extended' ho tindrà una mica més difícil per negar-s'hi. Abans que res, per exemple, haurà de decidir si inclou o no el centre comercial dins la TUC.

LA IMPORTÀNCIA DE LA TUC, RELATIVA
Quina és la importància que la TUC, la Trama Urbana Consolidada, inclogui el centre comercial? Relativa. La principal conseqüència: si la Generalitat i l'Ajuntament es posessin d'acord a situar la ratlla incorporant l'actual Mataró Parc o, fins la zona verda que el centre comercial pretén ocupar, les possibilitats d'instal·lació de comerç serien més àmplies; podrien ser molt més variades en el que es refereix al tipus de botigues a acollir. I les possibilitats d'entendre's amb l'Ajuntament, que mai ha vist clar tampoc el projecte d'ampliació, més altes.

En relació amb "per on ha de passar la ratlla", la regidora Núria Calpe ha admès aquest dimarts que el govern local no té una opinió definida al respecte i que, de moment, el que ja ha fet és preguntar a l'àmbit d'Urbanisme, ubicat dins de Territori i Sostenibilitat, què pretén fer després de la sentència del Suprem. "A partir d'aquí, ja es veurà", ha comentat, a la vegada que ha recordat que el centre comercial només ha entrat per registre un projecte d'ampliació, el 2004, que va ser denegat.

SENSE MAJORIA CLARA AL PLE PER FACILITAR L'AMPLIACIÓ
De totes maneres, el gran escull que s'entreveu davant la possibilitat que el centre comercial presenti la proposta d'ampliació 'extended' és que, a escala local, una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana com la que seria necessari dur a terme hauria d'aprovar-se per majoria absoluta al ple municipal. I això xoca amb l'endimoniada composició del consistori de la capital del Maresme, amb nou grups polítics i que està governat pels onze regidors de PSC (6) i el PDECat (5).

Aquesta formació ja ha anunciat que no veu gens clara aquesta ampliació, d'igual forma que ERC (4 regidors), ICV-EUiA (1) i VoleMataró -marca local de Podem- (3), als quals caldria afegir el més que probable rebuig de la CUP (2) i Plataforma per Catalunya (1).

Els comptes, doncs, no sortirien per al PSC de David Bote, màxim valedor del projecte, perquè només podria recolzar-se en els dos regidors del PP i els tres de Ciutadans. Arribat el cas, doncs, serà necessari fer mans i mànigues per aconseguir que els socis de govern, com a mínim, se sumin a l'operació, ampliant potser l'esforç inversor en el teixit comercial del centre de la ciutat que aquest any ja preveu el Programa d'Actuació Municipal.

* Notícia escrita l'11 de gener de 2017 i publicada a la web de El Periódico de Catalunya.

Comentaris

Entrades populars