Em dic Belén González i sóc membre d’ETA. Vaig néixer a Beasain, a Guipúscoa, el 1956, i he participant en desenes d’accions armades contra l’adversari, l’Estat Espanyol. Vaig ser també una de les interlocutores a les converses entre nosaltres i el govern espanyol que el bisbe Uriarte va moderar, a Zurich, Suïssa, el maig de 1999. L’altra persona era en Mikel Antza. Jo ja havia estat en unes altres negociacions, les de 1989, deu anys abans, a Alger, la capital d’Algèria. De fet sóc l’única persona de l’organització que va prendre part en aquests dos intents de negociació. Van ser, però, dos moments i converses molt diferents. La principal novetat era que en les de 1999 hi havia de mediador una persona que suscitava la confiança tan nostra com dels representants del govern, cosa que sembla quasi un miracle, oi? Malgrat la duresa de la situació, el bisbe intentava promoure el diàleg entre els representants del govern i nosaltres. Sempre he valorat el paper que va intentar exercir; en un ambient gèlid tan físicament com emocionalment, ell intentava amb la seva mirada de persona bona apel·lar a la confiança entre nosaltres. Em va recordar els professors que jo tenia de petita, al col·legi...
Lamentablement tot aquell afany seu no va servir de res i molt poc després jo seria detinguda a França i començava el meu periple per les presons, que es va acabar el 2009 quan em van excarcerar per patir un càncer. Crec que persones com Uriarte haurien de seguir-hi sent per possibilitar un diàleg i una negociació política que ara sí veig que són les úniques vies per a resoldre el conflicte basc. Que hi segueix sent, no ho dubteu.
* Publicat al número de gener de 2017 de la revista
Valors.
Comentaris