Àngel Castiñeira: “L’única característica permanent del món d’avui és el canvi”*

"El 91 vam començar una època de canvis, el 2001 va haver-hi un canvi d'època; ara som a l'època del canvi. Jo, que faig classe sobre lideratges a molts empresaris o futurs empresaris, els acabo dient que l’única característica permanent del món actual és el canvi".

D’aquesta manera va concloure Àngel Castiñeira, director de l’Observatori del Valorsla presentació aquest dimecres al vespre a Dòria Llibres de Mataró, de l’Anuari dels Valors 2014, un volum editat per l’Observatori que analitza les notícies aparegudes als mitjans escrits en relació amb la seva incidència en els valors en els anteriors 365 dies.

Aquesta és la segona vegada que l’Observatori creat entre la Fundació Carulla i ESADE edita un Anuari dels Valors i, de nou, un cop feta la presentació a Barcelona, es convocava aquest acte a Mataró, seu de l’Associació Cultural Valors, que difon reflexió al voltant d’aquests principis bàsics a través de la seva revista, el seu diari digital, el seu programa de ràdio a La Xarxa i actes com aquests.

En el transcurs de la seva explicació, a preguntes del sociòleg mataroní Ivan Pera, Castiñeira va enumerar cinc valors com a ingredients bàsics de la recepta que ens ha de permetre sortir de l’atzucac on ens trobem: el canvi –precisament-, la confiança, la regeneració, la recuperació de l’exemplaritat i la moralitat en els lideratges i una aposta ferma pel diàleg.

Un atzucac que es concentra en cinc crisis, que l’Anuari dels Valors ressenya: una crisi financera, una crisi social, una crisi ètica i moral, una crisi estructural, una crisi institucional –només les forces armades aproven- i una crisi territorial. “”El 2014 assistim a la fi d’un cicle; la crisi genera un huracà, que hauria de fer saltar totes les alarmes als governants”, va afirmar Castiñeira. Però sembla que respecte la majoria d’elles no hem assumit noves conductes. “Sóc optimista antropològic, però tenim memòria de peix i cal dir que tornem a conductes antigues; les hipoteques i els préstecs tornen a pujar i es tornen a comprar porsches”.

El fet que tornem a antigues costums quan lleugerament tornen les vaques grasses fa que es posi en dubte quin paper ha de jugar en el futur el “precarietat”, la nova massa social indignada, que segons Castiñeira, després d’aquesta crisi ha substituït el proletariat: homes i dones amb feina però que no arriben a final de mes. “El paper que pot jugar aquesta nova massa social davant un canvi encara és motiu d’estudi pels sociòlegs. Però sí que està clar que el precariat no és el proletariat del segle XIX perquè té clars els seus drets i és capaç de mobilitzar-se a través de les xarxes socials a partir d’una crida”. El diàleg entre Catalunya i Espanya arribarà quan estiguem davant del precipici.

Lluny de defugir el paper que poden tenir aquests valors en la tempestuosa relació en què estan embrancats actualment el Parlament Català i el govern espanyol, Àngel Castiñeira va pronosticar que el diàleg necessari “només arribarà quan estiguem davant del precipici”. Un moment, segons Castiñeira, on serà important que els catalans “tinguin clares les condicions d’aquest diàleg”, en una mena d’alerta davant posicions triomfalistes.

En relació a les properes eleccions al Congrés dels Diputats, el professor de lideratges d’ESADE va assegurar que en aquest moment els espanyols només poden escollir entre tres actituds: la inmmobilista (PP), la reformista (PSOE) i la rupturista (Podemos). Un panorama que fa por a les elits estatals, ja que “molts espanyols, al marge del tema de Catalunya, estan convençuts que s’ha de fer un reset”. I això obre un gran ventall de possibilitats de futur, perquè “fins i tot l’actitud continuista costa de creure que sigui realista”.

I és que, segons Castiñeira, en els propers mesos no solament es veurà quina actitud política s’imposa sinó també quin tipus de lideratge, si és el de la nova o el de la vella política. Respecte això, el ponent va assegurar que els lideratges de la nova política –que són més compartits, a vegades fins al paroxisme- es vinculen amb la societat civil i no amb l’Estat –de fet la “nova política” sorgiria precisament perquè aquesta connexió s’havia trencat-. Però per altra banda, segons Castiñeira, ara que la nova política ha accedit a càrrecs de responsabilitat per exemple a l’Ajuntament de Barcelona, aquesta mostra manca d’eficàcia en la gestió diària. “Des del punt de vista del management public les decisions comunitàries són deficients, perquè així és com es fa a Europa i és precisament la lentitud que genera el que no parem de criticar”.

* Crònica de l'acte de presentació de l'Anuari dels Valors 2014 a Mataró escrit a mitges amb Maria Coll i publicada a Nuvol.com.