El PSC deixa de fer de PSC*

La llista que el candidat del PSC, David Bote, va presentar dijous de la setmana passada certifica, també a Mataró, el final de l’equilibri que, en el sí dels socialistes catalans, s’havia mantingut des de 1979 entre les dues ànimes del partit. Bote i el seu equip d’assessors, capitanejats pel cap de campanya Esteve Terradas, han ideat una llista -que per altra banda inclou noms potents i una potent regeneració- adreçada exclusivament al gruix dels electors que el PSC manté a dia d’avui: castellanoparlants i de barris. Ho diuen totes les enquestes.

 El perfil del votant base dels socialistes ha estat sempre aquest; ara bé, en els millors moments –autonòmiques de 1999 amb Maragall, per exemple– el PSC va aconseguir, també, fer forat en l’elector catalanoparlant i del centre de la ciutat. A més, fins a les darreres municipals, la llista socialista local incloïa una sobrerepresentació de persones d’aquest àmbit per intentar projectar una imatge de suma entre les dues comunitats lingüístico-culturals tradicionals de casa nostra –fins l’arribada de la segona onada immigratòria–.

Ara, els socialistes locals han posat la directa i han fet una aposta pragmàtica: situar exclusivament persones de fora del “Mataró Centre” -que és més un concepte que una qüestió geogràfica, alerta- a la llista, amb la voluntat també de projectar la imatge d’una formació d’esquerres que vol tornar a començar ben a prop de les seves bases. Que són les que són. I que tenen a Podemos com a possible nou referent, sense cap intenció de fer una síntesi de la societat catalana.

Aquesta nova formulació, que irrita alguns dels integrants de l’ànima històrica catalanista, deixa a ICV-EUiA com a única formació que almenys fins ara ha estat capaç d’arreplegar vots de tots els barris per igual –cap altra formació se’n demostra capaç, a hores d’ara–. I suposa, per tant, la claudicació per part del PSC local d’intentar seguir exercint de ròtula, de punt d’encontre, de mínim comú denominador, entre dues maneres de veure el país cada cop més separades entre sí –no necessàriament més enfrontades, però sí més separades–. El PSC, en definitiva, deixa de fer de PSC. El món canvia… i els partits també.

* Article publicat a la web LaRiera48 que duem a terme junt amb Toni Rodon i Ramon Radó.

Comentaris

Entrades populars