El valor de l'acollida: l'esforç de no tenir por del que ens ve, per molt que costi



Dimarts passat vaig ser al magazine matinal de Mataró Ràdio, el Viu la vida, dia a dia, conduït per Maria Lluïsa Aranaz, per parlar del valor de l'acollida, que centra el mes d'agost del projecte de ciutat 'Mataró, ciutat de valors' que impulsem conjuntament des de la revista Valors i l'Ajuntament de Mataró, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

Un cop al mes, la Maria Coll -l'altra codirectora de la revista- i un servidor acudim a les instal·lacions de la ràdio municipal -des d'on, per altra banda, durant el curs fem el Valors a l'Alça- i expliquem perquè s'ha escollit aquest valor i quin és l'enfocament que se li dóna, perquè proposem parlar-ne.

En aquest cas -i de fet en relació a tots els valors- abans que res deixem clar una vegada i una altra que posar en pràctica aquests valors és un feina faraònica, gegant, i que per tant convé ni atabalar-se en excés ni caure en el cinisme absolut pel qual ho deixaríem estar tot.

Doncs l'acollida, acollir, també ho és, evidentment. És difícil acollir persones, realitats, elements... sobretot si són diferents a nosaltres i, sobretot, si percebem que aquestes persones, realitats, elements... suposen un perjudici per nosaltres o una dificultat afegida. Cal tenir en compte que per una part de la gent de Mataró les coses són així encara a dia d'avui, i convé no oblidar-ho. I qui ho oblidi fa un flac valor a la possibilitat de què la ciutat se senti cada cop més una. Lamento dir, precisament, que en els darrers tres anys, des de l'entrada de Plataforma per Catalunya al consistori mataroní -un veritable senyal d'alarma-, el consistori mataroní no ha impulsat mesures amb suficient 'punch' com per canviar aquestes sensacions.  

Però en realitat, el plantejament de l'acollida va força més enllà del fenomen de la immigració, al qual al·ludia ara jo veladament. Quan pensàvem en proposar -nosaltres només proposem!- que Mataró reflexionés sobre el valor de l'acollida, ho fèiem des d'un punt de vista més holístic, més general, més ampli: avui en dia, precisament a l'agost, parlar d'acollida a Mataró pot voler dir intentar assimilar aquesta realitat impensable fa uns anys però palpable des de fa pocs que és el turisme. Incipient, encara no significatiu a nivell del PIB... però realment existent. O no us n'adoneu passejant per Mataró aquests primers dies d'agost que et trobes almenys una persona que parla anglès, alemany o francès?

En aquest sentit, tenint en compte que aquest serà amb tota seguretat un sector que donarà vida i feina als mataronins els propers anys, hauríem de tenir la lucidesa i la perspicàcia suficient com per no caure en el tractament que, del turisme, han fet al nord de la comarca -amb tots els meus respectes!- i a Barcelona ciutat. A Mataró no n'hem tingut mai, de turisme, i per això estaria bé que fóssim capaços d'entomar aquest repte, d'acollir-lo, d'una manera diferent a com s'ha fet en els citats indrets. La reflexió que en Gerard Castillo, de l'empresa Tipzyty, ens feia fa uns mesos a la revista Valors en un article titulat Turisme càlid i sostenible em sembla molt atinada per a endegar aquesta reflexió. Qui s'hi apunta?

Però encara vaig una mica més enllà: l'acollida ha de ser una actitud contrària a la por. Implica esforç, és clar, perquè el millor que té la por és que és fàcil de practicar, en tens i ja està. L'acollida implica esforçar-se en acollir allò que potser en un bon principi no veus clar. L'acollida, doncs, és el contrari del conservadurisme mal entès, d'aquells que no volen que res canviï perquè tenen por.

L'exemple del Jove Ballet de Catalunya, sobre aquestes línies, és sensacional. Una iniciativa que no sorgeix de Mataró però que en canvi ha trobat a la capital del Maresme un excel·lent espai d'acollida. O els xiringuitos que, a la platja de Mataró, cada estiu congreguen un cop a la setmana milers de joves de tot Catalunya. Si tinguéssim desenes d'iniciatives en aquesta línia, de forma diferent anirien les coses. Doncs tot això ho hem de saber acollir i potenciar, sense por, com a ciutat. D'això va l'agost de @matarovalors. Què us sembla?

Comentaris

Entrades populars