En el cap de... Viqui Molins*

Estic molt contenta que hagin donat el III Premi Valors a una trajectòria a en Josep Masabeu, que fa ja setze anys que treballa a fons en el mateix barri que jo, el nostre Raval estimat. És que de fet som pràcticaments veïns, perquè tan on ell treballa com jo visc és el carrer de la Cera! Quines coses que té la vida. O potser és que el Raval és molt petit –penseu que tot plegat té 1,1 quilòmetres quadrats–.

Jo, que vaig rebre aquest premi de la gent de la revista Valors el primer any que es donava dins dels premis de la magnífica editorial Proteus, penso que és un reconeixement a la gent que treballa en primera línia al Raval. I que ho fa sense heroïsme, sense pensar que estem salvant res, sinó com a molt recollint el màxim possible de petxines d’una platja on queda moltíssima feina a fer, moltes altres petxines a recollir i a acollir. Sabem que n’hi ha tantes que encara que ens hi poséssim tot un regiment de voluntaris, no ens en sortiríem, però cadascuna d’elles, té un gran valor. Gràcies, Josep, per la feina que fas! Ens veiem pel barri!

Jo que en els darrers temps estic sortint força pels mitjans de comunicació, vull fer tot el possible perquè surti a la llum tota la feina que moltes companyes i companys, religiosos i gent que no ho és, fan al barri del Raval de Barcelona. A uns, circumstancialment, durant un temps, ens toca donar la cara per a tots, però en realitat qui posa la cara és el de menys. Ja sabeu que ho penso molt de debò. I que sempre que vulgueu podeu venir a veure’m al nostre pis del Carrer de la Cera.

* Publicat a l'edició de gener de la revista Valors.

Comentaris

Entrades populars