Joves Encara que De sobres Provats per actuar en solitari*

El d'aquest divendres 15 al Teatre Principal de Badalona va ser un concert una mica estrany, amb l'actuació de dos joves formacions però perfectament consolidades i que, en vista del que es va veure potser haurien d'haver tingut una nit sencera per a cada una.

No obstant, quan es va programar el concert mesos enrere els primers intèrprets encara no havien adquirit la rellevància que tenen avui dia, de manera que el seu paper havia de ser el de simples teloners. El món de la música es mou molt ràpid.

La voluntat inicial d'ajuntar dos grups de certa joventut en una única vetllada -format que en la programació estable d'aquest espai es va portar a terme també amb Maria Coma i Bikimel setmanes enrere- es va acabar girant en contra del mateix concert, que hauria requerit una actuació en solitari per a cada formació.

Parlem dels mataronins The Free Fall Band i del cantautor El Petit de Cal Eril, que van comparèixer a partir de les 21 hores a la sala del cèntric teatre de Badalona, espai del qual s'havia alliberat l'habitual pati de butaques per situar-hi taules i cadires de plàstic i generar així un ambient més informal. Els primers presentaven 'Elephants Never Forget', el seu primer disc en el mercat, mentre que el cantautor de Massoteres mostrava 'La Figura del Buit', el seu tercer àlbum.

Amb la seva proverbial ingenuïtat i les seves melodies senzilles, els The Free Fall Band van deixar bones sensacions entre el públic des del primer moment, sense cap mena de dubte. Amb l'ukelele, el clarinet, l'harmònica i una bateria allunyada del seu habitual so com a distintius musicals, la veritat és que els músics van sonar conjuntats, creïbles, intensos malgrat la seva joventut. "Només som cinc amics que fem cançons pop", va sintetitzar el cantant, Jan Bosch, amb l'habitual modèstia que gasta el grup, més enllà de la seva presència en certàmens com el Primavera Sound -com aquest dissabte, en la versió hivernal-.

Més difícil ho va tenir El Petit de Cal Eril, que malgrat comptar amb una proposta encara més sòlida i contundent que la dels seus predecessors, i sent un dels guitarristes i compositors més interessants que hi ha en el panorama musical català, no va saber o no va poder connectar amb el públic durant l'hora llarga d'actuació que va oferir amb la seva nova banda on predominen els vents.

No va ser aliè a això la parada que es va haver de fer per restaurar la connexió elèctrica -que va saltar- quan la seva actuació tot just havia començat: els tècnics de l'espai van actuar ràpidament per resoldre el problema, però a partir d'aquí, el de Massoteres ja no va saber recuperar el to del concert, excessivament dirigit a un públic que conegués la seva personalitat musical, que precisament no era el cas.

Una llàstima perquè segur que molts dels seus fans -que en té, sens dubte- haurien sabut apreciar la progressió que està portant a terme el cantautor de Ponent i particularment les experimentacions psicodèliques que Joan Pons va fer amb la guitarra elèctrica, en alguns moments convertida en una màquina portada d'un altre món. I també per la revisitació que va fer d'alguns temes d'anteriors discos com 'Partícules de Déu' amb què va tancar el concert amb un punt d'orgull.

És a dir: The Free Fall Band i El Petit de Cal Eril mereixen actuar un altre dia en solitari per aclarir dubtes i concretar afectes amb els badalonins.

* Crònica del concert de The Free Fall Band i El Petit de Cal Eril al Teatre Principal de Badalona el 15 de novembre de 2013 escrita per a l'edició local de Badalona de El Periódico. Foto: Àngels Ribas.

Comentaris

Entrades populars