Els Pets s'ho prenen molt seriosament*

Dos quarts de deu de la nit a la sala Barts de Barcelona, a l'avinguda del Paral·lel. Lluís Gavaldà, el carismàtic cantant de la banda, saluda el públic amb el clàssic “Som Els Pets de Constantí i visca la mare que ens va parir”, eslògan gairebé corejat pel miler d'espectadors que es donen cita aquesta nit en el concert que serveix per celebrar el 35 aniversari d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. I afegeix: "No sabíeu les ganes que teníem de ser aquí".

 Durant les pròximes dues hores, sonen sobretot temes del nou disc L’àrea petita, com el que dóna nom al volum i ‘Ja no ploro’ o ‘Fa un minut’ però també ‘Sembla estrany’ de l'anterior disc, ‘Fràgil’. Al grup se'l veu en forma, amb moltíssimes ganes de passar-s'ho bé i fer-ho passar bé als seus fans, que feia dos anys que enyoraven la seva presència als escenaris. Però perquè tot això sigui possible, s'ha de retrocedir molta estona enrere, fins a les 12 del migdia, quan els set tècnics que exigeix el directe del grup --capitanejats per Sergi Gómez-- arriben a aquest espai per muntar l'escenari i tot el que comporta. Des del primer moment es veu que Els Pets es prenen molt seriosament la seva feina i que això no està renyit amb passar-s'ho estupendament.

Els músics arriben pròpiament a les 16 hores, encara que el baixista Falin Cáceres ho farà una mica més tard. Mentrestant sentim parlar Lluís Gavaldà i Joan Reig, que semblen una versió moderna de Tintín i el capità Haddock; ell tímid, amb aspecte de bon noi i veu dolça; l'altre més brau, veu greu i bonàs.

Reig fa broma sobre els problemes que van fer començar tard la gira amb Gavaldà, que va tenir una crisi d'estrès després del complex procés creatiu que va suposar la composició i gravació d'un disc. Però no hi ha temps per perdre i de seguida comencen les proves de so: primer cada component toca una peça per separat i quan es comprova que tot està correcte es passa a les proves de conjunt.

Es nota que hi ha ganes de fer-ho bé. No en va, aquest és el segon concert des que van reprendre la gira --el primer va ser a la Stroika de Manresa la setmana passada--, de manera que semblen una mica nens amb sabates noves. ‎Però la serietat no significa que no hi hagi moments per a la broma, que són molts i variats. Encara que també hi ha límits. Així, quan algú suggereix beure una mica d'alcohol, el cantant de la banda es mostra contundent: "No, aquí d'alcohol no en bevem".

Es preparen a consciència. La preparació és exigent i a cada detall se'ls presta atenció. Com entrarem en aquesta cançó, quin tema enllaunat posarem al principi de l'actuació, qui sona més fort que l'altre...

‎"Fem 'Reprenc el vol'", demana Gavaldà, que com a compositor és qui porta una mica la veu cantant. "Sóc el que més pateixo també, sempre tinc la sensació que tot anirà malament i que no vindrà ningú", ha comentat una mica abans. Dóna instruccions sobre múltiples temes, com per exemple la col·locació dels monitors o sobre l'escala que hi hauria d'haver per pujar a l'escenari i que desapareix al tram final de les proves davant el seu estupor.

Per la seva part, el bateria Joan Reig, que és qui sembla que gastarà més energia durant el concert tenint en compte com interpreta la partitura, es prepara‎ fent flexions de forma metòdica. Els que arriben amb el temps just no tindran oportunitat de preparar-se així ni de cap manera. Això és el que li passarà a Joan Pau Chaves, el teclista. Canvi de guitarres. Ara toca l'acústica. "Fa un minut que no em passes pel cap", canta Gavaldà. I és que un instrumentista no equival a un sol instrument, Gavaldà fa servir diverses guitarres que estan al costat del teclista. Es proven també els llums i efectes com el de les bombolles que cauran per sobre de Gavaldà durant l'actuació en la cançó 'Bombolles', el 'single' del disc.

‎També és moment d'exercitar el cos a ritme de les coreografies i moviments que es veuran durant el concert a sobre de l'escenari. El guitarrista David Muñoz, per si de cas, porta les ulleres de sol per situar-se a l'escenari. Totes les tècniques valen per agafar-se la feina seriosament.

Es repassa el repertori i en les cançons en què hi ha dubtes, s'aborda la seva execució. La majoria són del nou disc, però també la que va donar títol a 'Com anar al cel i tornar'. L'única concessió als clàssics serà 'S'ha acabat', del seu segon disc, un dels temes més coneguts de la banda. Les proves són llargues i la gent es cansa. Joan Pau Chaves no arriba i ‎un dels tècnics al mateix temps de teclista.

Se suspèn l'assaig cap a les 19 hores. Els companys de BTV porten a terme un directe entrevistant Lluís Gavaldà asseguts al límit de l'escenari. “En aquest moment sentim una barreja de terror i eufòria; segons com me n'aniria corrent però també tinc unes ganes boges de pujar a l'escenari”, afirma mentre juga amb el micro.

Al cap d'una estona, finalment apareix Joan Pau Chaves, que té el temps just de provar els teclats i de tocar un parell de temes amb tota la banda abans que el grup es vagi a canviar al camerino --vestimenta fosca i elegant, en aquesta gira.

Arriba l'hora. Se sent el puntejat de ‘Ja no ploro’ i quan puja el teló, Lluís Gavaldà projecta la seva veu i canta: “’Enyorar-te encara més, travessar carrers plens de gent que escombra. Treure el cap del meu castell, refrescar el cervell, amb retalls del teu’”. Després de tants preparatius, el concert ha començat definitivament.

* Crònica de la prèvia del concert publicada aquesta matinada a l'edició digital de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA junt amb el vídeo que hem fet des de Clack amb en Marc Arisa.