#pensamentsdesantes III: la ciutat dels overlocaires
Hola Ramon!
Costa, ja, un cop endinsats en Les Santes mantenir el ritme de la nostra correspondència. Ja ens va passar l'any passat i en el fons està bé perquè vol dir que aquests dies vivim tant intensament la festa que no queda massa temps per reflexionar i pensar-la. Però també per això està bé aprofitar un moment mort com ara, abans dels Focs, per respondre la teva tercera missiva.
Tot el teu text em fa pensar en l'autoestima, sense cap mena de dubte, en com els mataronins estem necessitats de referents, de recuperar tot allò de bo que hi ha en el nostre passat, que és molt, i per exemple tota aquesta rica tradició en el camp del tèxtil i de la pesca -per cert, Google t'enganya: sí que existeix el carrer de l'Overlocaire, a casa nostra; està a tocar de la Via Sèrgia-. Una tradició però, que també ens pesa en el nostre excés d'humilitat, modèstia i sigilositat, una manera de ser -l'alcalde Baron parlava de fer les coses "a la mataronina", sense remor, sense cridòries- que no ens és favorable en l'actual sistema de ciutats en què s'ha convertit el nostre país. Això cal tenir-ho en compte; el passat és una motxilla que a vegades ens ajuda però a vegades també ens bloqueja.
Les teves reflexions també em fan pensar en com gestionar aquest àmbit de l'autoestima té a veure també amb la política, per molt que massa gent pensi que la política és estrictament gestionar pressupostos i punt. Doncs no. Quan el govern municipal decideix apostar fort pel tema de la rumba i dedicar-li el segon vídeo d'un cicle que imagino que continuarà dedicat a posar a la llum del Youtube els actius de la nostra ciutat, el que fa és política en majúscules. I en aquest cas, a jutjar per la repetició insistent de La Reina del Maresme a la Ruixada, al final de les dormides de gegants i allà on faci falta, queda clar que el govern intenta vincular l'èxit que són Les Santes al que es voldria que fos un èxit de la ciutat tot l'any. Penso que és una bona estratègia.
I a partir d'això, precisament el Pensament que et volia exposar avui, que segurament hem apuntat en un moment o altre i que potser fins i tot ja vam insinuar l'any passat.
L'altre dia em queixava, parlant clar, del fet que Les Santes siguin l'únic element de referència de la ciutat cap enfora. I no me'n desdic, eh? Al contrari. Ara bé, avui t'ho plantejaré d'una manera diferent per acabar arribant al mateix lloc: seríem capaços d'assumir aquest orgull, aquesta autoestima que la Juliana ens encomana cada any, durant els altres 360 dies de l'any? Aquestes ganes de vendre la ciutat que tenim envers els de fora que venen a veure la Festa Major, la podríem tenir també el 6 de febrer, el 15 de novembre i el 29 d'abril? Si Les Santes ens demostren que podem estar cofois de la nostra ciutat, no podríem exportar aquest estat d'esperit cap a la resta del calendari?
Durant Les Santes, els mataronins ens mirem al mirall i ens agradem, en una feliç expressió que tu em vas apuntar un dia. Ens agradem i ens atrevim fins i tot a fer-nos els xulos una mica del que tenim. El nom mateix de la festa ho denota: malgrat que ens referim a dos santes de noms pocs usuals a casa nostra, nosaltres n'hi diem "Les Santes", com si fossin les de tothom, com si la nostra singularitat fos el més normal del món. No demanen disculpes ni abaixem al cap per això, no, al contrari; reptem els altres a què siguin ells els que s'atreveixen a posar en qüestió l'elecció d'unes patrones de noms tan pocs comuns.
Què vull dir, amb tot això? Doncs que ens cal empentar la ciutat de l'esperit de Les Santes. Desacomplexar-nos, com reclama l'alcalde Mora, i treure pit sense manies cap a la resta de Catalunya i del món. Actuar de forma desimbolta, sense renegar del nostre passat però aspirant a un futur millor, perquè ens el mereixem, igual que ens mereixem una molt bona Festa Major.
Una altra cosa és, precisament, si fem servir la Festa Major com a l'excepció que confirma la regla i, en el fons, ja ens va bé allò tan mataroní de criticar-nos els uns als altres per no acabar arribant enlloc. Vull creure que no i que si hem aconseguit dissenyar i ampliar successivament una construcció cultural col·lectiva com Les Santes, també ha de ser possible fer-ho en altres moments del calendari anual.
Què en penses, de tot plegat?
Vinga, que demà ja es dia 28... que passarem en bona part junts fent Les SanSex.
Fins ara!
Joan
Costa, ja, un cop endinsats en Les Santes mantenir el ritme de la nostra correspondència. Ja ens va passar l'any passat i en el fons està bé perquè vol dir que aquests dies vivim tant intensament la festa que no queda massa temps per reflexionar i pensar-la. Però també per això està bé aprofitar un moment mort com ara, abans dels Focs, per respondre la teva tercera missiva.
Tot el teu text em fa pensar en l'autoestima, sense cap mena de dubte, en com els mataronins estem necessitats de referents, de recuperar tot allò de bo que hi ha en el nostre passat, que és molt, i per exemple tota aquesta rica tradició en el camp del tèxtil i de la pesca -per cert, Google t'enganya: sí que existeix el carrer de l'Overlocaire, a casa nostra; està a tocar de la Via Sèrgia-. Una tradició però, que també ens pesa en el nostre excés d'humilitat, modèstia i sigilositat, una manera de ser -l'alcalde Baron parlava de fer les coses "a la mataronina", sense remor, sense cridòries- que no ens és favorable en l'actual sistema de ciutats en què s'ha convertit el nostre país. Això cal tenir-ho en compte; el passat és una motxilla que a vegades ens ajuda però a vegades també ens bloqueja.
Les teves reflexions també em fan pensar en com gestionar aquest àmbit de l'autoestima té a veure també amb la política, per molt que massa gent pensi que la política és estrictament gestionar pressupostos i punt. Doncs no. Quan el govern municipal decideix apostar fort pel tema de la rumba i dedicar-li el segon vídeo d'un cicle que imagino que continuarà dedicat a posar a la llum del Youtube els actius de la nostra ciutat, el que fa és política en majúscules. I en aquest cas, a jutjar per la repetició insistent de La Reina del Maresme a la Ruixada, al final de les dormides de gegants i allà on faci falta, queda clar que el govern intenta vincular l'èxit que són Les Santes al que es voldria que fos un èxit de la ciutat tot l'any. Penso que és una bona estratègia.
I a partir d'això, precisament el Pensament que et volia exposar avui, que segurament hem apuntat en un moment o altre i que potser fins i tot ja vam insinuar l'any passat.
L'altre dia em queixava, parlant clar, del fet que Les Santes siguin l'únic element de referència de la ciutat cap enfora. I no me'n desdic, eh? Al contrari. Ara bé, avui t'ho plantejaré d'una manera diferent per acabar arribant al mateix lloc: seríem capaços d'assumir aquest orgull, aquesta autoestima que la Juliana ens encomana cada any, durant els altres 360 dies de l'any? Aquestes ganes de vendre la ciutat que tenim envers els de fora que venen a veure la Festa Major, la podríem tenir també el 6 de febrer, el 15 de novembre i el 29 d'abril? Si Les Santes ens demostren que podem estar cofois de la nostra ciutat, no podríem exportar aquest estat d'esperit cap a la resta del calendari?
Durant Les Santes, els mataronins ens mirem al mirall i ens agradem, en una feliç expressió que tu em vas apuntar un dia. Ens agradem i ens atrevim fins i tot a fer-nos els xulos una mica del que tenim. El nom mateix de la festa ho denota: malgrat que ens referim a dos santes de noms pocs usuals a casa nostra, nosaltres n'hi diem "Les Santes", com si fossin les de tothom, com si la nostra singularitat fos el més normal del món. No demanen disculpes ni abaixem al cap per això, no, al contrari; reptem els altres a què siguin ells els que s'atreveixen a posar en qüestió l'elecció d'unes patrones de noms tan pocs comuns.
Què vull dir, amb tot això? Doncs que ens cal empentar la ciutat de l'esperit de Les Santes. Desacomplexar-nos, com reclama l'alcalde Mora, i treure pit sense manies cap a la resta de Catalunya i del món. Actuar de forma desimbolta, sense renegar del nostre passat però aspirant a un futur millor, perquè ens el mereixem, igual que ens mereixem una molt bona Festa Major.
Una altra cosa és, precisament, si fem servir la Festa Major com a l'excepció que confirma la regla i, en el fons, ja ens va bé allò tan mataroní de criticar-nos els uns als altres per no acabar arribant enlloc. Vull creure que no i que si hem aconseguit dissenyar i ampliar successivament una construcció cultural col·lectiva com Les Santes, també ha de ser possible fer-ho en altres moments del calendari anual.
Què en penses, de tot plegat?
Vinga, que demà ja es dia 28... que passarem en bona part junts fent Les SanSex.
Fins ara!
Joan
Comentaris