Jordi Pigem, encara sobre l'Austeritat


El mes de febrer, dedicàvem la revista Valors a parlar del valor de l'Austeritat, molt criticat darrerament en haver-se'l oposat a les polítiques d'estímul del creixement que molts diuen que Europa necessita imperiosament per sortir de la crisi. Aquest mes de març, l'entrevista que sempre hi ha a l'inici de cada número, en la part inicial de cada revista on repassem allò que ha passat el darrer mes, es dedica a parlar amb Jordi Pigem, filòsof i escriptor, que va publicar l’any passat i amb l’editorial Proteus l’assaig Heu dit austeritat? i que ara amplia aquell volum amb La nova realitat: de l’economicisme a la consciència quàntica, editat en català i castellà a Kairós.

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, Pigem va ser professor del Masters in Holistic Science del Schumacher College (Anglaterra) entre 1998 i 2003. Mentre escrivia la seva tesis doctoral va col·laborar estretament amb el filòsof intercultural Raimon Panikkar. És autor de La nova realitat (Kairós, 2013), Heu dit austeritat? (Proteus, 2012) Qüestió de valors (Tres i Quatre, 2010); GPS: Valores para un mundo en transformación, (Kairós, 2011), Bona crisi (Ara Lllibres, 2009; Buena crisis, Kairós, 2009), El pensament de Raimon Panikkar (Institut d’Estudis Catalans, 2007) i La odisea de Occidente (Kairós, 1994), i editor de Ivan Illich: Textos Essencials (Tres i Quatre, 2009). Ha obtingut el Premi de Filosofia de l’IEC (1999) i el Premi d’Assaig de Resurgence i la Scientific and Medical Network.

Aquí us transcric una part de les coses que diu a l'entrevista, que espero que us interessarà.

Quina és la tesi que vostè defensa en aquest nou assaig?
La tesi que intento expressar en aquest nou llibre, La nova realitat, és que les múltiples crisis del món actual reflecteixen una profunda transformació. S’està esfondrant un món obsolet que ho reduexi tot a criteris exclusivament econòmics, que posa els diners al davant de les persones i les abstraccions damunt de la vida. Però al mateix temps, veig molt clarament que està naixent una nova consciència i també una nova realitat. En els últims cent anys la física quàntica, la neurociència i altres àrees del saber ens han estat mostrant que el món no és com ens pensàvem. No està fet d’objectes sinó de relacions. S’entén millor amb el llenguatge de la imaginació i del cor que amb el de les lleis, fòrmules i conceptes.

Però el volum que acaba d’editar es refereix, està centrat sobretot, al valor de l’austeritat. Com hi arribem, a partir d’aquesta reflexió inicial que vostè ara feia?
La visió del món obsoleta que ara penso que governa l’economia és la que imposa les anomenades mesures d’austeritat, seguint una lògica que afavoreix als interessos financers i no, de cap manera, al bé comú. I cal deixar clar que això no té res a veure amb el valor que molts autors, de Tomàs d’Aquino a Ivan Illich, anomenàven “austeritat”, des d’una perspectiva de solidaritat universal amb la humanitat, la vida i el cosmos. Per això em sembla adient, si volem parlar de valors, parlar no d’austeritat sinó de frugalitat, que té connotacions molt més positives.

Què ens diu l’etimologia de la paraula austeritat?
En llatí austeritas vol dir “aspror” (deriva del grec clàssic austeros, que significa ‘àspre’, ‘sec’, ‘amarg’). En canvi el llatí frugalis (“frugal, moderat”) deriva de frux (fruita), i vinculat a tot el que dóna fruit, el que ens fa fruir, el que no és infructuós sinó fructífer. Penso que rere les estructures obsoletes d’un sistema que corre acceleradament cap el col·lapse, vol néixer una nova realitat en al que hauríem de poder gaudir de l’abundància frugal que a cada moment ens regala el món.

En aquests moments podem dir que s’ha pervertit el concepte d’austeritat clàssic? És aquesta la seva tesi?
És clar, en els últims temps el cert és que el sistema ha tergiversat totalmente la idea d’austeritat, que era una opció personal i solidària, per enmascarar tot el contrari: la imposició de condicions que van contra el bé comú. Condicions que retallen serveis bàsics com l’educació, la cultura i la sanitat pública, com sap tothom. No s’imposa l’austeritat als banquers ni als beneficis del capital, sinó als ciutadans i als serveis orientats al bé comú.

Comentaris

Entrades populars