#pensamentsdesantes I: L'Estrena
Ei Ramon, bona matinada,
Avui, al bus, hem quedat que seria jo qui comencés aquest intercanvi de punts de vista sobre la nostra estimada Festa Major de Les Santes que hem convingut titular #pensamentsdesantes tenint en compte que ahir dijous no eres a Mataró i que, per tant, no vas poder degustar el nou acte que encapçala la Festa, L'Estrena.
Fem una mica d'història. Per què neix, l'Estrena, en realitat? El fet és que els darrers deu o dotze anys, han aparegut tota aquesta sèrie d'actes relligats amb la Festa Major que l'han allargat, de facto, per davant. Primer va ser l'aparició de la diada de Santes dels Capgrossos de Mataró, que van decidir que aquesta activitat s'escauria sempre el diumenge abans del dia 27, per possibilitar que altres colles del país hi participessin. Inicialment la Diada només figurava com a activitat de la Festa Major si el diumenge era 24, 25 o 26, però això es va veure que calia ser corregit de seguida per la popularitat creixent de la Diada. La Comissió de la Festa Major va acceptar incloure l'acte dins el programa de la Festa Major fos quan fos, però en cap cas va renunciar a la idea que la Festa començava oficialment el 25. Però és que, feta aquesta adaptació, va sorgir del no res un acte que en pocs anys es va convertir en un clàssic, la Gegantada de Les Santes, la qual -usant la fórmula assajada pels Capgrossos- va decidir programar-se el dia abans de la Jornada Castellera. Es va haver d'aplicar el mateix remei al programa de festes. A partir d'aquí, es va obrir la veda i la jurisprudència establerta per Capgrossos i Gegantada va permetre fer aflorar molts altres actes desitjosos d'ocórrer, rebentant les costures de la festa pel que fa al calendari.
Els darrers anys havíem arribat a una situació del tot absurda: molts dies abans de l'inici oficial de la Festa tenien lloc a la ciutat activitats reconegudes pels propis mataronins com a activitats de la Festa Major amb tots els ets i els uts. La solució més òbvia, vist des de fora, hauria estat situar la Crida a la Festa Major el cap de setmana en què se celebra la Jornada Castellera, el divendres, per exemple, i així donar curs legal a totes les activitats que tinguessin lloc a partir de llavors. Vist des de dins de la ciutat, tothom sap que els guardians de les essències mai haurien permès un canvi d'aquestes característiques perquè hauria modificat substancialment la idiosincràcia de la festa. De manera que el president de l'IMAC, el regidor Joaquim Fernàndez, hàbilment, va optar per recuperar una vella idea que des de feia molts anys corria pel cap d'activistes santeros com Jaume Calsapeu, un acte on s'anunciés la Festa Major, on es proclamés. Una mena de Crida bis però feta amb anterioritat. I això és al que se li ha dit L'Estrena, que es va fer dijous al vespre i que va constar d'una conferència inaugural sobre els 25 anys de l'Àliga i, en acabat, l'entrega a l'Herald de la bandera de la ciutat i la posterior proclamació de la festa per diverses places de la ciutat.
No és una mala solució, francament, al problema que teníem plantejat respecte com ordenar tot aquest paquet d'activitats que ja no es podia seguir anomenant PreSantes o Portal de Santes. Pel nou govern municipal, desitjós de posar distància i buscar-se les set diferències amb l'anterior executiu, aquesta és una bona iniciativa -curiosament, l'exalcalde Baron recordava sorneguer, per Twitter, com el seu antecessor Manuel Mas no es va sortir de fer un acte institucional semblant el 1999-. De totes maneres, i ja acabo, sí que és cert que, parlant-ne amb el propi Jaume Calsapeu, apuntàvem que potser el nom, L'Estrena, podia induir a un cert equívoc, perquè -li deia jo- quan una cosa s'estrena, és que ja comença. Ell, gat vell, em va explicar que estrenar, en vocabulari de fa unes dècades, significava anunciar o proclamar, degut a una antiga pràctica dels serenos que jo desconeixia del tot.
Això del nom, sigui com sigui, és pecata minuta. El perill més greu que observo amb l'estrena de L'Estrena és que, d'aquesta manera, queda institucionalitzat que la Festa Major de Les Santes, a la pràctica, té un calendari de deu dies, pel cap baix -depèn del calendari encara podrien ser més-. I això, des de tots els punts de vista, és inaguantable. Primer físicament, és clar, però sobretot des d'un punt de vista conceptual, sembla difícil mantenir la tensió narrativa durant tants dies, no? Com ho veus, tu? No poden perdre trempera Les Santes? En fi. Veurem si L'Estrena, l'any que ve, es consolida o no, però de moment ja podem dir que, tot i que Les Santes no hagin estat "cridades", de moment sí que han estat "anunciades", cosa que em fa pensar amb els nostres estimats Pastorets de la Sala Cabañes, més aviat. Tu ja m'entens.
Esperant la teva resposta,
Joan
Avui, al bus, hem quedat que seria jo qui comencés aquest intercanvi de punts de vista sobre la nostra estimada Festa Major de Les Santes que hem convingut titular #pensamentsdesantes tenint en compte que ahir dijous no eres a Mataró i que, per tant, no vas poder degustar el nou acte que encapçala la Festa, L'Estrena.
Fem una mica d'història. Per què neix, l'Estrena, en realitat? El fet és que els darrers deu o dotze anys, han aparegut tota aquesta sèrie d'actes relligats amb la Festa Major que l'han allargat, de facto, per davant. Primer va ser l'aparició de la diada de Santes dels Capgrossos de Mataró, que van decidir que aquesta activitat s'escauria sempre el diumenge abans del dia 27, per possibilitar que altres colles del país hi participessin. Inicialment la Diada només figurava com a activitat de la Festa Major si el diumenge era 24, 25 o 26, però això es va veure que calia ser corregit de seguida per la popularitat creixent de la Diada. La Comissió de la Festa Major va acceptar incloure l'acte dins el programa de la Festa Major fos quan fos, però en cap cas va renunciar a la idea que la Festa començava oficialment el 25. Però és que, feta aquesta adaptació, va sorgir del no res un acte que en pocs anys es va convertir en un clàssic, la Gegantada de Les Santes, la qual -usant la fórmula assajada pels Capgrossos- va decidir programar-se el dia abans de la Jornada Castellera. Es va haver d'aplicar el mateix remei al programa de festes. A partir d'aquí, es va obrir la veda i la jurisprudència establerta per Capgrossos i Gegantada va permetre fer aflorar molts altres actes desitjosos d'ocórrer, rebentant les costures de la festa pel que fa al calendari.
Els darrers anys havíem arribat a una situació del tot absurda: molts dies abans de l'inici oficial de la Festa tenien lloc a la ciutat activitats reconegudes pels propis mataronins com a activitats de la Festa Major amb tots els ets i els uts. La solució més òbvia, vist des de fora, hauria estat situar la Crida a la Festa Major el cap de setmana en què se celebra la Jornada Castellera, el divendres, per exemple, i així donar curs legal a totes les activitats que tinguessin lloc a partir de llavors. Vist des de dins de la ciutat, tothom sap que els guardians de les essències mai haurien permès un canvi d'aquestes característiques perquè hauria modificat substancialment la idiosincràcia de la festa. De manera que el president de l'IMAC, el regidor Joaquim Fernàndez, hàbilment, va optar per recuperar una vella idea que des de feia molts anys corria pel cap d'activistes santeros com Jaume Calsapeu, un acte on s'anunciés la Festa Major, on es proclamés. Una mena de Crida bis però feta amb anterioritat. I això és al que se li ha dit L'Estrena, que es va fer dijous al vespre i que va constar d'una conferència inaugural sobre els 25 anys de l'Àliga i, en acabat, l'entrega a l'Herald de la bandera de la ciutat i la posterior proclamació de la festa per diverses places de la ciutat.
No és una mala solució, francament, al problema que teníem plantejat respecte com ordenar tot aquest paquet d'activitats que ja no es podia seguir anomenant PreSantes o Portal de Santes. Pel nou govern municipal, desitjós de posar distància i buscar-se les set diferències amb l'anterior executiu, aquesta és una bona iniciativa -curiosament, l'exalcalde Baron recordava sorneguer, per Twitter, com el seu antecessor Manuel Mas no es va sortir de fer un acte institucional semblant el 1999-. De totes maneres, i ja acabo, sí que és cert que, parlant-ne amb el propi Jaume Calsapeu, apuntàvem que potser el nom, L'Estrena, podia induir a un cert equívoc, perquè -li deia jo- quan una cosa s'estrena, és que ja comença. Ell, gat vell, em va explicar que estrenar, en vocabulari de fa unes dècades, significava anunciar o proclamar, degut a una antiga pràctica dels serenos que jo desconeixia del tot.
Això del nom, sigui com sigui, és pecata minuta. El perill més greu que observo amb l'estrena de L'Estrena és que, d'aquesta manera, queda institucionalitzat que la Festa Major de Les Santes, a la pràctica, té un calendari de deu dies, pel cap baix -depèn del calendari encara podrien ser més-. I això, des de tots els punts de vista, és inaguantable. Primer físicament, és clar, però sobretot des d'un punt de vista conceptual, sembla difícil mantenir la tensió narrativa durant tants dies, no? Com ho veus, tu? No poden perdre trempera Les Santes? En fi. Veurem si L'Estrena, l'any que ve, es consolida o no, però de moment ja podem dir que, tot i que Les Santes no hagin estat "cridades", de moment sí que han estat "anunciades", cosa que em fa pensar amb els nostres estimats Pastorets de la Sala Cabañes, més aviat. Tu ja m'entens.
Esperant la teva resposta,
Joan
Comentaris