L'estranya relació de Manuel Cusachs i Andreu Alfaro

Manuel Cusachs parlant d'Andreu Alfaro en la darrera de les conferències celebrada a la Nau Gaudí.

Una de les feines més interessants, de fons, que fem, aquest curs, des de Clack [web], és la producció d'un vídeo-resum a partir de cadascuna de les conferències incloses en el cicle Dijous a la Nau Gaudí, que se celebra el segon dijous de cada mes a 2/4 de 8 de la tarda a l'edifici dissenyat per l'arquitecte reusenc com a activitat del Museu Bassat. La darrera d'aquestes conferències, extremadament interessant, va anar a càrrec de l'admirat escultor mataroní Manuel Cusachs, parlant de l'escultor valencià Andreu Alfaro. D'Alfaro, com aquell qui diu, jo només en coneixia les quatre columnes que indiquen l'entrada de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, en el temps que vaig anar-hi a estudiar Periodisme. De manera que l'explicació de Cusachs m'ha anat molt bé per situar-me respecte un personatge que, tot i que d'entrada no sembla que formalment tingui res a veure amb ell, al final resulta que tant en el fons com en la forma té molts punts de contacte amb l'escultor mataroní afincat a Òrrius. Podríem dir que és una relació, des d'un punt de vista artístic, poc habitual; una estranya relació.

Aquí a sota reprodueixo els vídeos corresponents a les dues altres xerrades. La primera, la del mes de març, va servir per recordar, de la mà del crític d'art Pere Pascual  i els artistes Perecoll i David Salvadó, la feina que va fer la galeria Tertre ubicada al carrer Los Álamos de la capital del Maresme de 1975 a 1995. I la primera, que va tenir lloc al mes de febrer, va tenir com a protagonista un personatge d'excepció, el crític d'art Arnau Puig, durant la qual va subratllar la importància de la feina d'Antoni Gaudí a la Nau de l'Obrera Mataronense -allà on tenen lloc aquestes xerrades- perquè va ser aquí on el futur constructor de la Sagrada Família assajaria els seus característics arcs parabòlics.