Joia en el món*

L'enganxo pocs minuts després d'haver plegat de la feina de dependenta amb la qual ha provat de fer calaix durant uns mesos després d’haver tornat d’Austràlia, on ha estat estudiant durant un any. Coses de resituar-se després d’una experiència vital d’aquelles que marquen. Conversem també pocs dies després d'haver passat la Pasqua a Les Avellanes, d'on ha sortit plena d'energia, i quan es prepara per anar a Colòmbia, on té uns amics i sobretot ganes de conèixer el país. Ja queda clar que veure món li interessa, oi?

Situem-nos. Després de tot just tastar la carrera de Periodisme, va veure que li interessava sobretot conèixer-lo, el món, més que aprendre a comunicar-lo. I va decidir estudiar Ciències Polítiques a la Pompeu Fabra. "M'apassiona tot el que sigui humanitat pura i dura", sintetitza per respondre el perquè de l’elecció. A quart de carrera va descobrir la transformació de conflictes. I es va empapar de la cultura DDR: desarmament, desmobilització i reconciliació. Va acabar cursant un postgrau de Cultura de Pau a l’àrea corresponent de la Universitat Autònoma de Barcelona i treballant en aquesta àrea com a investigadora, versant sobre els postconflictes, però després la crisi va tancar-li l'aixeta. "Sóc una hooligan de la no violència", afirma.

Ha viscut des de petita a Sant Climent del Llobregat, sobre Viladecans, però més que identificar-se amb un lloc, les seves arrels estan al món dels jesuïtes. "Sóc de Jesuïtes de Casp. Hi he estudiat, i hi he fet de tot: monitora de teatre, de colònies, casals...”, explica. De fet, tot ve d'aquí: els seus pares són representants de la comunitat de laics dels jesuïtes –CVX- a nivell espanyol. I per tant, tota aquesta passió pel món ve d'aquí, de la visió internacional percebuda a partir dels progenitors, persones també molt espirituals. "Tan de bo fos la meitat del que són ells. Ells m'han transmès una idea molt fresca, alliberadora, de la religió. Zero tancada, zero dogmàtica". I a partir d’aquí ella ha anat fent camí. Ha viatjat tan com ha pogut -Xina, Equador, Senegal...- i això li ha permès tenir “una gran sensació de comunió amb el món”.

Després dels vaivens propis de qui ha mamat la fe des de petit, fa un parell d’anys va veure clar que aquesta era la seva opció de vida, fixant-se en aquelles persones creients que té a prop i que volen servir el món: “En manera de fluir, em sento molt a prop dels cristians que serveixen. Els més feliços són els que serveixen el món. És un estil de vida amb què simpatitzo", raona. Fins que un dia va fer servir un mètode deductiu molt eficaç. Es va preguntar i respondre alhora: "Tu t'hi veus, no creient? Pensant que no existeix res més del que veiem? Oi que no? Segur que encara he de créixer molt espiritualment, però no podria no ser creient".

Es declara desvergonyida. “Ficanassos”; que fica el nas a tot arreu. Extremadament curiosa. Amb vocació d’estudiant, d’aprendre. Una amant de les causes perdudes. I necessitada de comunicar-se. "Sóc depenent dels altres. No tinc cap problema en admetre-ho", sosté. No para. Participa al Fòrum Teologia i Alliberament, del qual s'acaba de fer la IIa edició. Al Casal Loyola. O un grup d’Espiritualitat per la Transformació Social. Va ser al Fòrum Social Mundial celebrat a Dakar el febrer de 2011. I ara espera veure si al setembre s’obre alguna de les portes a les quals ha trucat. Sinó seguirà aquí, a casa seva, repartint somriures a dojo.

Maya Riera. 25 anys. Tot energia. Tot vida. L’alegria de viure. La joia de viure.

* Article publicat al Foc Nou de maig.