Els límits que marca l'ètica *

Núria Terribas, directora de l’Institut Borja de Bioètica; Pepe Isern, de l’empresa organitzadora J.Isern i Pablo Nuevo, conferenciant, durant el dinar el 7 de març.


Un peix que es mossega la cua. Si no hi ha incentius a la investigació o la legislació hi posa traves, no s’investigarà tan com es podria i això, de retruc, farà que, probablement, malalties com l’Alzheimer no tinguin cura de forma més ràpida del que tots voldríem. Ara bé, per a poder dur a terme aquestes investigacions, cal usar cèl·lules mares, que s’extreuen dels embrions. I, en la majoria dels casos, aquests experiments tenen com a conseqüència la destrucció de l’embrió i, per tant, d’una possible vida humana. La fi –bonintencionada– justifica els mitjans?

Aquest és el dilema ètic clàssic que es va plantejar de nou dimecres dia 7 al Círculo Ecuestre de Barcelona durant un dinar-conferència organitzat per la prestigiosa marca J. Isern Patentes y Marcas –http://www.jisern.com–, fundada el 1924, i que va comptar com a conferenciant amb Pablo Nuevo, coordinador de la Càtedra Gift & Task de bioètica i dret de la Universitat Abat Oliba CEU. Nuevo, Doctor en Dret per la Universidad San Pablo CEU, va posar al dia la quarantena d’assistents sobre la batalla jurídica plantejada en el sí de la Unió Europea arran d’una petició d’aclariment d’una directiva europea per part del Tribunal Federal alemany al Tribunal de Justícia de la UE: l’organisme alemany, arran d’una queixa d’una empresa del seu país, va preguntar a la instància europea com calia interpretar una directiva emesa per Brusel·les sobre la patentabilitat de la investigació amb cèl·lules mare. Finalment, l’octubre passat el Tribunal de Justícia europeu va treure una sentència més restrictiva del que fins ara s’havia convingut, posant en un llimb legal l’actual indústria biotecnològica i introduint dubtes en aquest mercat, que busca, com és obvi, rentabilitat econòmica a partir d’una inversió: el Tribunal assenyala què existeix un consens europeu en la prohibició de la instrumentalització de l’embrió humà, ja què està protegit per la garantia de la dignitat humana de l’article 1 de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea. “Es prohibeix la patentabilitat de noves invencions biomèdiques obtingudes a partir de experimentacions amb embrions humans, cosa que implicarà prioritzar la recerca amb cèl·lules mare adultes; avui per avui les úniques que han donat resultats per tractar malalties degeneratives –va apuntar Pablo Nuevo–. La sentència és bona perquè protegeix el model social europeu; el mercat ha d’actuar dins un marc jurídic dirigit a protegir valors, principis i drets”.

Després de l’exposició, Pepe Isern, de l’empresa organitzadora, va apuntar que, amb la sentència, s’obre una discrepància entre el que es pot investigar i el que es pot patentar: “O una cosa o l’altra; és una incoherència”. Per la seva part, Núria Terribas, de l’Institut Borja de Bioètica, es va mostrar estranyada per la sentència, molt atrevida, a parer seu: “No es pot sentar càtedra amb una sentència com aquesta. Li falta rigor científic”. Finalment, Jorge Isern, també de l’empresa organitzadora, es mostrava sorprès que la sentència es pogués aplicar perquè, va assegurar, si la investigació amb cèl·lules mare no es pot fer a la Unió Europea, s’acabarà fent a Suïssa, als Estats Units o al Japó; serà com posar valles al camp, venir a dir. I va proposar deixar via lliure a la investigació introduint un codi ètic que els professionals es comprometessin a seguir.

* Publicat a la revista Valors [web] del mes de març dins el monogràfic Ciència i ètica.

Comentaris

Entrades populars