[LaRiera48]: Shakespeare (i 2): explicar els perquès
El terrabastall organitzat per la suspensió del Festival Shakespeare per part de l'Ajuntament de Mataró a onze dies del seu inici [nota a MataróNotícies.cat] ha tingut ressò molt més enllà de la capital maresmenca, fins i tot més del que estava previst. A Barcelona el rotatiu El Periódico va dedicar un semàfor vermell a l'alcalde Joan Mora i diversos components de l'escena teatral -Manel Barceló, Marc Martínez...- han donat suport a la directora Montse Vellvehí i han posat el crit al cel per la improvisació demostrada pel consistori mataroní. A Mataró, però, l'enervament que viu el món cultural i teatral aquests dies, s'ha plasmat d'una forma ben curiosa: la Sala Cabañes, històricament baluard de la dreta catòlica de la ciutat, fa un comunicat [aquí] molt crític amb la decisió del govern Mora després d'haver mantingut unes bones relacions amb els anteriors governs d'esquerres de la ciutat. De totes maneres, fidel al seu estil, la pròpia Sala s'ha ofert a l'Ajuntament per rescatar els espectacles que s'estaven produint des del punt de vista amateur.
La setmana passada vaig fer una certa lloança a aquesta voluntat mostrada pel nou govern municipal d'agafar camins, de prendre dreceres i de no anar tirant de la rifeta del govern anterior durant un any ben bo. De valent, sens dubte, ho és. Eliminar el Shakespeare és un error, però demostra ganes de decidir i sacsejar la política local. Però més enllà de la polèmica en sí, al voltant de tot aquest tema s'ha produït, de nou, un fenomen nefast que havia afectat els governs tripartits especialment els darrers anys: una mala comunicació de les decisions polítiques, bàsicament per nul·la. I per reactiva: es respon quan els mitjans pregunten; no és el govern qui marca la pauta (i en cap cas imputo aquesta responsabilitat als tècnics de l'Ajuntament; és gairebé un tret distintiu del conjunt de la mal anomenada classe política de la ciutat, sembla que mani qui mani).
L'anunci de la suspensió del festival Shakespeare es va fer mitjançant una nota de premsa enviada als mitjans de comunicació, sense prèvia comunicació als grups municipals. No va sortir ni el regidor Marcel Martínez a fer una roda de premsa ben òbvia ni l'alcalde Joan Mora a explicar-ho, ni que fos aprofitant alguna altra activitat. Tampoc cap d'ells n'han dit res al món 2.0, ni al bloc, ni al Twitter ni al Facebook -i això que sobretot Mora n'és un usuari gairebé compulsiu-. Què va passar després d'això? Un cop enviada la nota als mitjans de comunicació, aquests, com és obvi, van demanar prendre declaracions al regidor, cosa que Martínez va fer un per a un, afegint dificultats a la necessitat d'emetre un sol missatge, contundent, diàfan i clar de perquè s'ha decidit acabar amb el festival. I a més, a més, obrint molts més dubtes al voltant de la qüestió: és cert que es podran estalviar tots els 83.000 euros previstos en els pressupostos de 2011? O com s'apunta des de les files de l'esquerra s'hauran de desembutxacar entre 20.000 i 30.000 euros per rescindir els contractes previstos? Es deixa la porta oberta a fer el festival l'any que ve, si la conjuntura millora? Quina és la política cultural i teatral prevista del nou govern? Queden moltes qüestions -gairebé totes, francament- per respondre.
Perquè dic que calen explicacions? Per situar el ciutadà i sobretot el món de la cultura, que ha quedat sorprès per la primera decisió. Perquè resulta que aquesta setmana el govern municipal ha contraatacat -ho va avançar el digital capgros.com- per la via dels fets, confirmant la presència a la Festa Major d'Antònia Font, grup referencial del nou pop en català que triomfa ara mateix a tot el país, i aconseguint refer el Sarau a la platja, el conjunt d'activitats que tenen lloc després dels Focs, que el govern anterior havia decidit suprimir. I això, que són dues notícies excel·lents i diuen molt de l'habilitat del nou govern per espavilar-se, quedaran tapades per l'afer del Shakepeare.
Heus aquí les preguntes: Es retalla el Shakespeare per poder redimensionar Les Santes? És a dir, es deixarà d'apostar per l'alta cultura per apostar per la cultura popular? És aquest el plantejament cultural del govern de la ciutat? Una cultura més adreçada a tothom? Senyors del govern, facin el que creguin que han de fer, però expliquin-ho bé.
La setmana passada vaig fer una certa lloança a aquesta voluntat mostrada pel nou govern municipal d'agafar camins, de prendre dreceres i de no anar tirant de la rifeta del govern anterior durant un any ben bo. De valent, sens dubte, ho és. Eliminar el Shakespeare és un error, però demostra ganes de decidir i sacsejar la política local. Però més enllà de la polèmica en sí, al voltant de tot aquest tema s'ha produït, de nou, un fenomen nefast que havia afectat els governs tripartits especialment els darrers anys: una mala comunicació de les decisions polítiques, bàsicament per nul·la. I per reactiva: es respon quan els mitjans pregunten; no és el govern qui marca la pauta (i en cap cas imputo aquesta responsabilitat als tècnics de l'Ajuntament; és gairebé un tret distintiu del conjunt de la mal anomenada classe política de la ciutat, sembla que mani qui mani).
L'anunci de la suspensió del festival Shakespeare es va fer mitjançant una nota de premsa enviada als mitjans de comunicació, sense prèvia comunicació als grups municipals. No va sortir ni el regidor Marcel Martínez a fer una roda de premsa ben òbvia ni l'alcalde Joan Mora a explicar-ho, ni que fos aprofitant alguna altra activitat. Tampoc cap d'ells n'han dit res al món 2.0, ni al bloc, ni al Twitter ni al Facebook -i això que sobretot Mora n'és un usuari gairebé compulsiu-. Què va passar després d'això? Un cop enviada la nota als mitjans de comunicació, aquests, com és obvi, van demanar prendre declaracions al regidor, cosa que Martínez va fer un per a un, afegint dificultats a la necessitat d'emetre un sol missatge, contundent, diàfan i clar de perquè s'ha decidit acabar amb el festival. I a més, a més, obrint molts més dubtes al voltant de la qüestió: és cert que es podran estalviar tots els 83.000 euros previstos en els pressupostos de 2011? O com s'apunta des de les files de l'esquerra s'hauran de desembutxacar entre 20.000 i 30.000 euros per rescindir els contractes previstos? Es deixa la porta oberta a fer el festival l'any que ve, si la conjuntura millora? Quina és la política cultural i teatral prevista del nou govern? Queden moltes qüestions -gairebé totes, francament- per respondre.
Perquè dic que calen explicacions? Per situar el ciutadà i sobretot el món de la cultura, que ha quedat sorprès per la primera decisió. Perquè resulta que aquesta setmana el govern municipal ha contraatacat -ho va avançar el digital capgros.com- per la via dels fets, confirmant la presència a la Festa Major d'Antònia Font, grup referencial del nou pop en català que triomfa ara mateix a tot el país, i aconseguint refer el Sarau a la platja, el conjunt d'activitats que tenen lloc després dels Focs, que el govern anterior havia decidit suprimir. I això, que són dues notícies excel·lents i diuen molt de l'habilitat del nou govern per espavilar-se, quedaran tapades per l'afer del Shakepeare.
Heus aquí les preguntes: Es retalla el Shakespeare per poder redimensionar Les Santes? És a dir, es deixarà d'apostar per l'alta cultura per apostar per la cultura popular? És aquest el plantejament cultural del govern de la ciutat? Una cultura més adreçada a tothom? Senyors del govern, facin el que creguin que han de fer, però expliquin-ho bé.
Comentaris