La Fira, una 'cutrada' amb encant'*

Aquests dies hi ha instal·lada davant de casa, al Nou Parc Central, la Fira de Mataró. La Fira d’atraccions, la zona de parades de menjar i la Fireta de Primavera, on es ven roba i altres complements de decoració. Abans, fins el 1999, hi havia un quart element, el primogènit: la Fira Comercial, on s’exhibien les principals firmes de la ciutat i que es va extingir per descabdellar-se en diverses fires sectorials durant l’any. Una fira, per cert, que a casa nostra té una particularitat. A la majoria de poblacions del país –ho vaig comprovar el cap de setmana passat a Llagostera, per exemple-, que hi faci parada la Fira d’atraccions indica que la vila està en Festa Major. Doncs a Mataró no: una cosa és la Fira i l’altra la Festa Major, i qui vulgui pujar als autos de xoc per Les Santes es quedarà amb un pam de nas.

El més sorprenent de la Fira és que segueixi existint, després que li hagin cantat les absoltes una i altra vegada. La Fira és un autèntic elogi al cutrerio. Si m’hi acostés ara mateix em trobaria tot allò que recordo de quan era petit: les mateixes atraccions, els mateixos senyors que les porten i la mateixa sensació hortera. Però també és veritat que, encara no sé perquè, cada any, hi acabem anant: ens entaulem a les casetes de menjar gaudint d’aquests magnífics vespres de juny i després fem la nostra ruta habitual: pujar al Saltamontes, els quatre trets de rigor amb les escopetes i a infringir el codi de circulació amb els autos de xoc.

La Fira. Passi el que passi, està sempre allà. Governin els uns o els altres, hi hagi crisi o no, una munió de persones envaeix cada juny l’esplanada de davant de casa i ens procura gresca i xerinola durant uns quants dies fins ben entrada la matinada. Benvinguda sigui.

Les paradetes de castanyes, la Fira de Nadal, la Cavalcada de Reis, Setmana Santa, Sant Jordi, la Fira, Les Santes... aquelles places sagrades del calendari que es repeteixen any rera any i ens permeten connectar amb els nostres avantpassats i les seves accions quotidianes: setanta o vuitanta anys enrere els nostres ancestres seguien pràcticament el mateix calendari. Les coses, afortunadament, no canvien pas tant.

* Versió ampliada de l'article que avui diumenge em publica el diari El Punt.

Comentaris

Anònim ha dit…
Sr. Salicru

Crec que el cal preguntar-se es qué van fer malament els 30 i tants anys de socialisme com per que 4000 ciutadans decidissin que volíen depositar la seva confiança en PxC.

Ara PxC estan al ajuntament i representant legitimament - no ho oblidem- a una part de la població. Son les regles de la democracia.

Si el actual govern fa igual que l'anterior, segur que a les properes eleccions veurem encara mès de PxC.

Unicament un exemple. A alemania, si estàs il.legalment, no et deixen empadronar. Ets detingut, i es tramita i s'executa l'expulsió.

Aixó no impideix que Hamburg - segons diuen - sigui la segona ciutat del mon despres de Istambul amb mes població turca. Pero aixó si: Tots els nouvinguts alemanys ho han fet desde la rigurosa legalitat, amb permis de treball previ obtingut a l'embaixada alemana, pagant impostos i amb els papers en ordre. I ningú titlla el govern alemany de racista.

Quan un gobern com el del PSOE ignora les directives europeas sobre inmigració, pasa el que pasa. No es pot anar empadronant a sac - que es el primer pas per l'arrelament que al final justificará la regularització - que de fet es una regularització masiva encoberta i dil.luida en el temps. un via crucis per el que tenen que pasar els pobres inmigrants mentres vaguen en un limbo legal.

A veure si aprenen ara la lliço o si esperaràn a que la propera vegada PxC els posi a l'oposició.
Anònim ha dit…
ostres! m'he equivocat d'entrada!

Entrades populars