Oblidar mata

Edin Kapic assenyala la menció a la projecció del documental Els Ponts de Mostar, que ell va protagonitzar, com a activitat paral•lela de la mostra 'Bòsnia, 15 anys després'.

Aquest vespre de dijous, a la Farinera del Clot de Barcelona, ens hem trobat tota una colla d'apassionats per Bòsnia a la inauguració de l'exposició Bòsnia-Hercegovina. 15 anys després [web], promoguda per l'ONG Mestres per Bòsnia i Alter. El títol vol fer referència als quinze anys -una mica més, ara ja són quinze i mig- de la finalització de la guerra de Bòsnia arran dels anomenats Acords de Dayton. Ha estat curiós perquè en realitat pràcticament no coneixia ningú dels presents, però era com si els conegués a tots, com si els hagués vist tota la vida. Només coneixia l'home que hi havia al meu costat, Edin Kapic, el bosnià que vaig conèixer el juliol de 1996, que va venir a viure a Mataró i que actualment és un català més casat amb una tortosina de nom Vanessa i que treballa en una innovadora empresa informàtica. Feia dies que no ens vèiem i ha estat la manera de retrobar-nos.

Ell és un dels bosnians que hi havia a la sala que van venir a viure a casa nostra a mitjans dels anys noranta, a vegades fugint de la guerra i a vegades buscant altres oportunitats professionals, com ha recordat en Manel Vila, el responsable de Cooperació de l'Ajuntament de Barcelona i històric líder del Districte XI de la ciutat comtal, que va organitzar el torrent de solidaritat que va haver-hi a Catalunya cap a l'assetjada Sarajevo entre 1992 i 1995 i que encara continua. En Manel, amb qui ens vam conèixer fugaçment arran de la producció del documental Els Ponts de Mostar [bloc], ens ha posat la pell de gallina a tots assegurant que una cosa és perdonar però que "oblidar, mata". També ha tingut un record pel nostre enyorat Jovan Divjak, injustament detingut encara a Àustria. A la mostra, per cert, es pot recuperar el citat documental que vam enregistrar el 2006 en Jordi Aliberas, l'Ariadna Vázquez i un servidor a la capital d'Hercegovina, amb l'Edin com a protagonista, una de les experiències més interessants de la meva vida periodística.

A la sortida de la inauguració li confessava a l'Edin que, igual que ell, que n'és natural, estic emmetzinat per Bòsnia: no hi ha manera que em pugui treure del cap aquest país que representa la primera guerra vista en directe per la meva generació, més que la del Golf. Arran d'aquest neguit que em segueix recorrent les venes hem parlat de dur a terme un o diversos nous projectes que espero veuran la llum ben aviat.

Comentaris

Entrades populars