[LaRiera48] Cafè Nou: ara ha d'anar de veritat

S'albira, ara si, una solució a l'espinós conflicte pel Pati del Cafè Nou, un espai històric de la Unió de Cooperadors que legalment pertany al Patronat de la Sagrada Família -marca legal dels immobles del Centre Catòlic- des de 1989. Aquest dilluns, a la sala dels Lleons de l'Ajuntament, han comparegut els responsables tan del Centre Catòlic com de la Unió de Cooperadors junt amb els responsables de l'Ajuntament de Mataró, tots asseguts a la mateixa taula, no per anunciar res en concret, com acostuma a passar en aquestes convocatòries, sinó per escenficar el "bon rotllo" que ha de portar fins al desenllaç d'una d'aquelles històries interminables del MataróCentre. Ja hi va haver una foto semblant pocs mesos abans de les municipals de 2007, però en aquell moment, pels motius que fossin, les converses no van fructificar. Ara, en canvi, sembla que la cosa va de veritat.

Seria una bona notícia a la ciutat, perquè l'afer porta ni més ni menys que 24 anys cuejant: l'administrador de L'Aliança Mataronina, Miquel Jornet, va regalar el 1989 al Centre Catòlic el Cafè Nou i el pati del Cafè Nou. Per què? Jornet va voler venjar-se en vida dels membres de la renascuda Unió de Cooperadors, entitat que en els estretors de la postguerra va haver de pactar amb L'Aliança una mena d'absorció a canvi de mantenir uns certs serveis pels seus associats. Anys més tard, els cooperadors van acusar Jornet d'haver-los fet una mala jugada amb l'operació, mentre que aquest estava convençut d'haver obrat correctament. De resultes d'aquesta mala maror, quan al cap dels anys Jornet va haver aconseguit recuperar els locals anteriorment pertanyents a la Unió de Cooperadors que havien caigut en mans de militars i persones addictes al règim -entre els quals el del Cafè Nou-, en comptes de tornar-los als cooperadors va dur a terme -en el cas del Cafè Nou- una rebequeria monumental: regalar l'espai -2.000 metres quadrats ben llaminers per a qualsevol promotora de pisos, al centre de la ciutat- al Patronat de la Sagrada Família del Centre Catòlic, sense demanar res a canvi.

I heus aquí la segona pregunta: com és que el Patronat de la Sagrada Família i el Centre Catòlic van acceptar rebre un espai sobre el qual no tenien cap reivindicació històrica sabent que pertanyia a un altre col·lectiu, una altra institució de la ciutat? Segons un comunicat de les dues entitats publicat al Mataróescrit número 40 (Juliol 89), perquè "si no s'acceptava [la donació], [aquesta] aniria a unes mans alienes a qualsevol activitat cívica". Jornet havia insinuat que si el Centre Catòlic rebutjava el seu donatiu, cediria l'espai per a un altre ús -s'entén que no cívic-. I aquest detall es van aferrar els seus màxims responsables: aprofitant la teoria del "mal menor", el Patronat de la Sagrada Família -inicialment també amb l'aprovació de mossèn Francesc Pou, rector de Santa Maria i membre de la seva junta- va donar el vist-i-plau a l'operació, prometent així mateix que l'espai seria dedicat a la joventut, la cultura i l'esport de la ciutat. Va ser un error garrafal difícil de comprendre amb ulls del segle XXI, però el cert és que el Patronat va convertir-se en còmplice de Jornet.

Amb els anys, els actuals membres del Centre Catòlic s'han avergonyit d'aquella decisió. A aquest sentiment, per exemple, responen les paraules de la convocatòria d'aquest dilluns de l'actual president Antoni Blanch, que ha demanat disculpes a la ciutadania no per tot el procés històric en sí sinó pel temps perdut en la resolució de l'afer, és a dir pels darrers quatre o cinc anys. Ja arribarà el dia en què les velles glòries del Centre Catòlic hauran d'entonar també el "mea culpa"; caldrà un acte de contricció. Serà un dia en què el Cafè Nou probablement tindrà usos per a la joventut, la cultura i l'esport, com ells havien imaginat en el seu moment. Però que ho farà sota l'empara de l'Ajuntament, del comú, i d'acord d'alguna manera -ja es veurà quina- amb la Unió de Cooperadors.

Els governs d'esquerres que han governat la ciutat des de 1979 -els primers dos anys amb un Pacte de Progrés que incloïa també CiU- han fet de la qüestió una reivindicació constant, que no vol dir que les relacions amb la Unió de Cooperadors hagin estat de flors i violes. Sigui com sigui, ara que la resta d'immobles pertanyents històricament a la Unió de Cooperadors han retornat a mans d'aquests a partir de la creació de la Fundació Cooperadors de Mataró, formada per l'Ajuntament i la Unió de Cooperadors, al govern municipal actual li queda només tancar aquest darrer episodi per acomplir allò que el 1977 les forces municipals rellevants del moment van conjurar-se a aconseguir: que el patrimoni robat pel franquisme a la històrica Unió de Cooperadors local, torni a les mans d'aquells que legítimament el van construir i custodiar. Si ho aconsegueix, serà també una forma de tancar les darreres ferides de la postguerra a la ciutat. Li queda molt poc temps per a les eleccions. Obrir un nou compàs d'espera de dos, tres o quatre anys no parlaria gens a favor ni de l'Ajuntament ni del Centre Catòlic.