[LaRiera48] Pauí Mojedano: 'game over '

El president local del Partit Popular, José Manuel López, mira de reüll al cap del grup municipal Paulí Mojedano, en un dinar amb la premsa el 2 de gener de 2009. En aquest moment encara es mantenien les aparences però la tensió era evident. Foto: J.S.

Game over. La partida s'ha acabat per a Paulí Mojedano, la persona que ha liderat de forma pública el Partit Popular de Mataró des de la marxa de Joan López el 2004. Estigmatitzat per la direcció barcelonina fins al punt de prohibir-se-li fer xerrades en nom del partit, debilitat davant la fuga de fidels de fa temps i d'última hora i profundament cansat de la incapacitat d'assumir el seu projecte i estratègia per part de la direcció local, el de moment encara cap del grup municipal del Partit Popular va decidir fer el seu últim acte de força dijous passat al matí. D'acord amb els dos regidors del grup municipal que li són fidels -Maria Lluïsa Corominas i Ana Martínez-, els serveis de premsa de la seva oficina a La Riera 48 va enviar als mitjans de comunicació un comunicat molt escuet on anunciava que ni ell ni els seus dos companys assistirien a l'acte central dels populars al Maresme que havia de tenir lloc dijous al vespre a Mataró amb la presència de la candidata Alícia Sánchez-Camacho. El comunicat incloïa un desesperat reclam perquè la formació a nivell mataroní efectués un viratge de rumb de forma immediata. Era un brindis al sol perquè Mojedano i els seus fidels ja sabien que això no era possible, però d'aquesta manera es subratllava que si el nucli dur del grup municipal prenia una decisió tan dràstica -plantar la seva presi- era per una situació insostenible.

Què passarà ara, un cop oberta la caixa dels trons definitivament per Mojedano? El cap del grup municipal serà expedientat per la direcció del partit i se li impedirà liderar la propera candidatura del PP a Mataró. Mojedano no serà el candidat del PP el maig que ve amb tota seguretat. La decisió que ha de prendre ara és quina estratègia seguir fins llavors: podria ara decidir morir matant mantenint l'acte de regidor a tota costa si el Partit Popular, com seria lògic, el fes plegar de l'Ajuntament, però aquest no és l'estil Mojedano. El fins ara popular fins i tot podria aventurar-se a promoure una candidatura liberal a Mataró amb les restes dels que han estat els seus fidels, però no sembla especialment per la labor; per molts viratges, giragonses i anades i vingudes Mojedano ha dit sempre que ell era partidari de mantenir-se dins del seu partit de tota la vida i seria estrany que ara canviés de discurs. Així les coses, el més sensat és imaginar la dimissió de Mojedano en un proper ple i el seu recanvi pel propi José Manuel López a l'Ajuntament, a l'espera de saber qui serà el nou cap de cartell dels populars a la capital del Maresme.

Ja ho deien les dames, fa uns dies. Les paraules no és que fossin premonitòries, sinó assabentades, perquè aquestes dames estan al cas de tot, tant d'allò que passa al carrer com del que s'esdevé a la xarxa, que és on es construeix ara la realitat política, gairebé. Les dames, en altres moltes coses, són usuàries voraces del Facebook i coneixen tots els detalls del demencial espectacle públic que ha brindat el Partit Popular als mataronins en els darrers mesos. I que els últims dies ha tingut episodis certament lamentables. El principal altaveu de la crispació que es vivia dins el partit era fins fa uns dies Javier Berzosa, advocat, persona propera a la direcció de Barcelona, regidor a Alella, que va ser imposat deu mesos enrere des de les altes instàncies per controlar el seguiment de l'acord de pau entre José Manuel López i Paulí Mojedano. Un mediador, però, que les darreres setmanes, sense miraments i en el seu Facebook, ha criticat durament el sector oficalista, la direcció de Barcelona i ha arribat a assegurar que el president local feia activitats il·legals amb els seus ocells -José Manuel López és un gran aficionat als canaris- així com insinuar embolics de faldilles dels oficialistes. Unes frases que han estat esborrades del seu mur en aquesta xarxa social per art de màgia els darrers dies, quan sembla que la direcció li hauria demanat que deposés la seva actitud amb alguna promesa no explicitada. El viratge de Berzosa [bloc] es va escenificar precisament al míting de Sánchez Camacho boicotejat per Mojedano: després d'haver escrit el que havia escrit, el regidor alellenc va decidir assistir al míting i es va deixar fotografiar a pocs centímetres de José Manuel López com si res no hagués passat. Sorprenent.

Berzosa, a la dreta de tot, participa d'una conversa informal en els prolengòmens de l'acte d'Alícia Sánchez Camacho a Mataró. Foto: MataróNotícies.cat.

Amb el cop de porta d'aquest dijous de Mojedano es tanca un període d'inestabilitat en els cercles populars locals que va començar just abans de les eleccions de 2007. Mojedano es va negar a incorporar Marcos Fernández, dels oficialistes, a la seva candidatura. Aquest sector ho va prendre com una declaració de guerra i va decretar la retirada dels seus efectius del camp de batalla, cosa que va obligar Mojedano a fer la campanya pràcticament sol, sense el suport efectiu del partit. Els resultats no van acompanyar i a partir d'aquí l'escissió es va confirmar: el grup municipal per un costat, amb el projecte Mataró Marítim com a gran baludard, i el partit a nivell local més pendent de celebrar la diada de l'Hispanitat sense complexos o el Dia de la Constitució.

La primera part de la crisi que ha portat al desenllaç actual va explotar a finals de novembre de 2008, quan Mojedano va anunciar que treballaria per rellevar López com a president local del partit i per imposar la seva manera de fer les coses també a nivell del Maresme. L'aposta del cap del grup municipal per Montse Nebrera a les eleccions internes del PPC mentre José Manuel López apostava per l'oficialista Sánchez Camacho van ser un nou motiu de tensió. Finalment la direcció del partit a Barcelona va prendre cartes en l'assumpte obligant les dues parts, el gener de 2010, a signar un acord oficial que tutelaria l'esmentat Javier Berzosa. Mojedano, però, el va saber captivar i el mediador va acabar convertit en part activa del problema. Pocs mesos més tard, la dimissió de Juan Carlos Ferrando -mojedanista- arran de l'afer dels prostíbuls, va ser un nou triomf del sector oficialista, el qual va utilitzar l'atzagaiada del polèmic regidor -barrejar la seva condició de polític amb la d'advocat- per donar una nova estocada a Mojedano.

Més enllà dels detalls, però, el problema de fons que hi ha hagut entre sector Mojedano i el sector oficial és cultural, de maneres de ser i de fer. Una anècdota: en un dinar de premsa de la campanya de les municipals de 2007, els regidors Mojedano, Ferrando i Corominas van passar-se bona part de l'àpat comentant les tirades de cartes que feien a casa d'un d'aquests edils. Pràctiques esotèriques, si. Coses poc habituals a comentar en un dinar de premsa i menys del Partit Popular però elements relacionats d'alguna manera amb l'univers de l'autoajuda i el coneixement personal del qual ha fet gala des de fa molt temps Paulí Mojedano. Un polític que, entre altres coses, preconitza la fi de les ideologies i l'adopció d'un nou sistema de govern on s'evités la confrontació entre govern i oposició. Plantejaments vitals i polítics totalment oposats als del sector liderat per José Manuel López, un home normal i corrent, identificat amb el conservadurisme -amb fort vernís social, això sí- i l'espanyolisme sense paliatius. Entre aquests i el sector de Mojedano, més aristòcrata, més catalanista, més centrat, més modern, molt més liberal, hi havia una falla tectònica. No podia anar bé. Les dues ànims del PP de Catalunya s'havien evidenciat tant que l'únic resultat possible era el trencament de les costures.

Què li espera al PP de Mataró en els propers anys? Molt probablement seguir tenint un paper absolutament secundari a la política local, sense cap possibilitat de participar en un hipotètic canvi de govern a la ciutat pel vessant dret -difícilment Joan Mora s'aventurarà a governar amb un substitut de Mojedano més conservador i espanyolista i és en aquest punt que s'entreveu la importància també de l'abandó de Mojedano pel conjunt de la ciutat: el canvi a Mataró es complica de forma important a no ser que Mora superés Baron en regidors-.

De molt lluny, entristit, s'ho mira un Joan López que, coincidències de la vida, ha volgut donar un cop de mà en clau local al seu amic Albert Rivera presentant-lo en un acte públic de les autonòmiques a Mataró dissabte passat i anunciant el seu compromís polítics amb la formació antinacionalista Ciutadans. Fruit d'això, algú s'aventurava a imaginar que López es presentaria a les properes municipals capitanejant una candidatura de Ciutadans. Res més lluny de la realitat, diuen les dames de l'Ajuntament: López està absolutament aparcat de la política activa. Una altra cosa és que no hagués de tenir èxit... però quan les dames parlen, no acostumen a equivocar-se.

Comentaris

alter-ego ha dit…
Para mi Pau Mojedano es un político brillante, capaz de transmitir las ideas, que yo comparto y defiendo, con una facilidad y con un acierto envidiable.
Me gustaría ver a todos estos, lo que dicen respecto que hasta ahora todo lo que han demostrado es como mentir y manipular.

Entrades populars