[LaRiera48]: Obert el Tecnocampus, Baron assenyala les seves apostes de futur: el comerç i el medi ambient
No vaig poder ser dimecres a l'acte d'inauguració del Tecnocampus. Em va saber molt greu, perquè aquest és un projecte que he seguit des dels meus inicis com a periodista local a la ciutat, precisament quan es va començar a concebre aquest projecte que no era llavors ni un espai físic sinó una idea conceptual vague. Ens havíem afartat de fer-ne broma en seccions satíriques diverses i en general ens va costar molt prendre consciència del seu veritable significat -també perquè ha anat variant molt en el llarg del temps-. I ara resulta que el parc tecnològic Tecnocampus Mataró-Maresme ja existeix, a tocar de la Laia l'Arquera, davant per davant del Clos Arqueològic de Torre Llauder i de la masia de Can Xalanat. Per tant, em vaig perdre el moment periodísticament emotiu de veure com es donava per inaugurat el recinte, que òbviament no funciona a ple rendiment i que pateix encara coses tan senzilles com talls de corrent.
Vaig intentar suplir la meva absència escoltant i llegint tot el que se n'ha dit als mitjans locals així com repassant els parlaments de Joan Antoni Baron i Alícia Romero [vídeo], i crec que m'he pogut fer una idea del que allà es va dir. Que va ser important, alerta, pel futur de la ciutat. El Tecnocampus Mataró-Maresme, com algú ha dit amb bon ull, té dos pares i dos mares, que pertanyen a dos equips de govern diferents: la parella formada per Manuel Mas i Pilar González-Agàpito i la de Joan Antoni Baron i Alícia Romero. Sense els primers el projecte no s'hauria encetat, però sense els segons no s'hauria fet realitat amb tota seguretat. Com que el projecte té aquests quatre pares vol dir que el Tecnocampus no és ni de l'alcalde Mas ni de l'alcalde Baron, sinó de tots dos. Baron l'ha materialitzat, però en el fons era una mena d'herència, per poc embastada que estigués en el moment en què va prendre el relleu a Manuel Mas.
És perfectament entenedor que Baron, ja en el propi acte, intentés subratllar la línia de continuïtat que hi ha entre el Tecnocampus -projecte heretat- i el que si que poden ser els dos projectes que el faran passar a la història de la ciutat -l'arribada del Corte Inglés a la ciutat i per tant la regeneració del seu teixit comecial i l'aposta de totes totes pel Front Marítim i de forma més genèrica per activitats econòmiques lligades al medi ambient. "Per això, avui mateix que inaugurem el Tecnocampus, ens marquen noves fites en el camí constant de guanyar el futur. (...) si primer va ser l’urbanisme, després la innovació que representa aquesta casa, ara ha arribat el moment del comerç i del medi ambient. Del comerç amb els diferents formats que ja tenim, amb una clara aposta pel comerç urbà que articula la ciutat i amb la ferma voluntat, una vegada es vencin totes les resistències que estem trobat, de fer venir el Corte Inglés a Mataró. Del medi ambient amb dues apostes estratègiques per desenvolupar: els espais agrícoles i forestals i el mar".
Ho han sentit bé, doncs. Fet el Tecnocampus, Baron indica que el comerç i el medi ambient com els dos grans eixos de futur de la ciutat. Aquesta és una novetat important en la formulació de discurs de Baron, perquè si llegeixen el seu discurs veuran que, en el segon aspecte, parla de vincular la producció local d'aliments amb la restauració, per exemple, i coses per l'estil. És a dir, no es queda només amb la idea del mar com a eix de futur econòmic de la ciutat -que és molt més entenedor i clar, francament- sinó que especula i vola una mica més amunt. No sé si va massa lluny, l'alcalde fins i tot, perquè en explotar les potencialitats de la façana marítima i la mateixa connexió amb el Tecnocampus n'hi ha ben bé prou per centrar una legislatura sencera. M'espanta veure que la cultura no té reservat cap paper en aquest futur teòric. Aquest és un punt flac, molt important. Però també és obvi que amb aquest discurs Baron fa un pas endavant i assenyala quins vol que siguin els seus Tecnocampus, en solitari, de futur, si és que pot arribar a concretar-los -o a inaugurar-los, en el cas del Corte Inglés- mai. També és veritat que l'actual equip de govern no és la tripulació necessària per a dur a terme un nou viatge. L'alcalde s'acaba de posar el llistó alt. Veurem en els propers mesos si massa i tot.
Em deixava de parlar del Tecnocampus mateix, òbviament, perquè ara ve el moment de la veritat. L'espai físic ja s'ha obert. I, n'estic segur, serà un revulsiu per l'autoestima dels mataronins. Ara els mataronins, els empresaris-emprenedors, han de decidir si es creuen el discurs impulsat pels nostres governants durant els darrers anys en aquest sentit. La pilota del Tecnocampus està a les mans dels mataronins. Ells decidiran si s'apunten a fer aquest canvi de xip amb l'excusa del canvi tecnològic i fan -fem- l'esforç d'imaginar-nos noves maneres de guanyar-nos la vida sense marxar de casa nostra. L'esfèrica està a la nostra teulada. Nosaltres decidirem si la cultura de la innovació i la creativitat impregna o no la vella Iluro. De ganes de treballar no ens en falten, en general, però el canvi de sintonia... no serà fàcil, gens fàcil, en una ciutat encara massa conservadora i temerosa davant les novetats.
Vaig intentar suplir la meva absència escoltant i llegint tot el que se n'ha dit als mitjans locals així com repassant els parlaments de Joan Antoni Baron i Alícia Romero [vídeo], i crec que m'he pogut fer una idea del que allà es va dir. Que va ser important, alerta, pel futur de la ciutat. El Tecnocampus Mataró-Maresme, com algú ha dit amb bon ull, té dos pares i dos mares, que pertanyen a dos equips de govern diferents: la parella formada per Manuel Mas i Pilar González-Agàpito i la de Joan Antoni Baron i Alícia Romero. Sense els primers el projecte no s'hauria encetat, però sense els segons no s'hauria fet realitat amb tota seguretat. Com que el projecte té aquests quatre pares vol dir que el Tecnocampus no és ni de l'alcalde Mas ni de l'alcalde Baron, sinó de tots dos. Baron l'ha materialitzat, però en el fons era una mena d'herència, per poc embastada que estigués en el moment en què va prendre el relleu a Manuel Mas.
És perfectament entenedor que Baron, ja en el propi acte, intentés subratllar la línia de continuïtat que hi ha entre el Tecnocampus -projecte heretat- i el que si que poden ser els dos projectes que el faran passar a la història de la ciutat -l'arribada del Corte Inglés a la ciutat i per tant la regeneració del seu teixit comecial i l'aposta de totes totes pel Front Marítim i de forma més genèrica per activitats econòmiques lligades al medi ambient. "Per això, avui mateix que inaugurem el Tecnocampus, ens marquen noves fites en el camí constant de guanyar el futur. (...) si primer va ser l’urbanisme, després la innovació que representa aquesta casa, ara ha arribat el moment del comerç i del medi ambient. Del comerç amb els diferents formats que ja tenim, amb una clara aposta pel comerç urbà que articula la ciutat i amb la ferma voluntat, una vegada es vencin totes les resistències que estem trobat, de fer venir el Corte Inglés a Mataró. Del medi ambient amb dues apostes estratègiques per desenvolupar: els espais agrícoles i forestals i el mar".
Ho han sentit bé, doncs. Fet el Tecnocampus, Baron indica que el comerç i el medi ambient com els dos grans eixos de futur de la ciutat. Aquesta és una novetat important en la formulació de discurs de Baron, perquè si llegeixen el seu discurs veuran que, en el segon aspecte, parla de vincular la producció local d'aliments amb la restauració, per exemple, i coses per l'estil. És a dir, no es queda només amb la idea del mar com a eix de futur econòmic de la ciutat -que és molt més entenedor i clar, francament- sinó que especula i vola una mica més amunt. No sé si va massa lluny, l'alcalde fins i tot, perquè en explotar les potencialitats de la façana marítima i la mateixa connexió amb el Tecnocampus n'hi ha ben bé prou per centrar una legislatura sencera. M'espanta veure que la cultura no té reservat cap paper en aquest futur teòric. Aquest és un punt flac, molt important. Però també és obvi que amb aquest discurs Baron fa un pas endavant i assenyala quins vol que siguin els seus Tecnocampus, en solitari, de futur, si és que pot arribar a concretar-los -o a inaugurar-los, en el cas del Corte Inglés- mai. També és veritat que l'actual equip de govern no és la tripulació necessària per a dur a terme un nou viatge. L'alcalde s'acaba de posar el llistó alt. Veurem en els propers mesos si massa i tot.
Em deixava de parlar del Tecnocampus mateix, òbviament, perquè ara ve el moment de la veritat. L'espai físic ja s'ha obert. I, n'estic segur, serà un revulsiu per l'autoestima dels mataronins. Ara els mataronins, els empresaris-emprenedors, han de decidir si es creuen el discurs impulsat pels nostres governants durant els darrers anys en aquest sentit. La pilota del Tecnocampus està a les mans dels mataronins. Ells decidiran si s'apunten a fer aquest canvi de xip amb l'excusa del canvi tecnològic i fan -fem- l'esforç d'imaginar-nos noves maneres de guanyar-nos la vida sense marxar de casa nostra. L'esfèrica està a la nostra teulada. Nosaltres decidirem si la cultura de la innovació i la creativitat impregna o no la vella Iluro. De ganes de treballar no ens en falten, en general, però el canvi de sintonia... no serà fàcil, gens fàcil, en una ciutat encara massa conservadora i temerosa davant les novetats.
Comentaris