[LaRiera48] Un consell sènior local
Arran del darrer canvi de govern executat pel president Zapatero, s'ha conegut el destí d'alguns dels ministres sortints. Així, l'exvicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega tindrà una sortida vital com a membre del Consell d'Estat, una mena de cementiri d'elefants on van a parar els expresidents de govern així com persones que han tingut una rellevància important en la governació de l'èstat. Generalment, aquesta mena d'organismes no tenen cap utilitat concreta, tot i que és evident que l'experiència acumulada pels seus membres es podria usar de moltes maneres. Als Estats Units, per exemple, els presidents sortints segueixen sent persones públiques als quals s'encarreguen tasques concretes -cas de Jimmy Carter, per exemple, que actua de mediador en conflictes internacionals amb gran èxit-.
Totes les translacions són complicades, però res impedeix somiar en aplicar aquesta mateixa fórmula de recuperació de matèria gris en els àmbits locals. Mataró té dos exalcaldes de reconeguda valua i ben valorats en l'àmbit del municipalisme -Joan Majó i Manuel Mas- i desenes de regidors que han deixat hores i hores de la seva vida a l'edifici de La Riera 48 -Ramon Camp, Jordi Surinyach, Esteve Terradas, Salvador Milà, Joaquim Esperalba, Joan López o David Rovira són exemples que em venen al cap-. Són gent que coneix molt bé la ciutat -o l'ha conegut a fons en un moment determinat- i al qual a banda de reconèixer-se-li aquesta dedicació caldria pensar en com recuperar-los per la vida local. No penso tan en crear un espai de trobada a porta tancada sinó en una mena de tribuna pública anual on tots aquests personatges fessin, amb la sinceritat que els permet no ser ja a l'Ajuntament, fer les reflexions que considerin pertinents sobre la política, l'economia, la societat... mataronina.
La qualitat de la governació de la ciutat podria millorar si recuperéssim aquestes persones de reconeguda valua que han esmerçat molts esforços i moltes hores a la política local. El de menys és la fórmula en què es faci això, sinó pensar en fer aquesta feina. Ells s'ho mereixen i la ciutat els necessita. No anem tant sobrats de referents com permetre'ns no cridar-los mai més a consultes aquest reguitzell de persones que han marcat la política local durant tres dècades.
Totes les translacions són complicades, però res impedeix somiar en aplicar aquesta mateixa fórmula de recuperació de matèria gris en els àmbits locals. Mataró té dos exalcaldes de reconeguda valua i ben valorats en l'àmbit del municipalisme -Joan Majó i Manuel Mas- i desenes de regidors que han deixat hores i hores de la seva vida a l'edifici de La Riera 48 -Ramon Camp, Jordi Surinyach, Esteve Terradas, Salvador Milà, Joaquim Esperalba, Joan López o David Rovira són exemples que em venen al cap-. Són gent que coneix molt bé la ciutat -o l'ha conegut a fons en un moment determinat- i al qual a banda de reconèixer-se-li aquesta dedicació caldria pensar en com recuperar-los per la vida local. No penso tan en crear un espai de trobada a porta tancada sinó en una mena de tribuna pública anual on tots aquests personatges fessin, amb la sinceritat que els permet no ser ja a l'Ajuntament, fer les reflexions que considerin pertinents sobre la política, l'economia, la societat... mataronina.
La qualitat de la governació de la ciutat podria millorar si recuperéssim aquestes persones de reconeguda valua que han esmerçat molts esforços i moltes hores a la política local. El de menys és la fórmula en què es faci això, sinó pensar en fer aquesta feina. Ells s'ho mereixen i la ciutat els necessita. No anem tant sobrats de referents com permetre'ns no cridar-los mai més a consultes aquest reguitzell de persones que han marcat la política local durant tres dècades.
Comentaris