[Com són els alcaldes] L'Espluga de Francolí: David Rovira, alcalde de guàrdia | [LaRiera48] Mataró, la vuitena ciutat catalana?

De bones a primeres David Rovira no semblava massa entusiasmat en protagonitzar el Com són els alcaldes d'avui. El caràcter d'alcalde de poble hi té a veure; tasca callada, sense remors, al servei dels seus conciutadans, pels quals és "el farmacèutic que fa d'alcalde". A l'hora convinguda l'alcalde ha travessat a peu l'escassa distància entre la farmàcia -la de "guàrdia", si, del poble- i el nostre estudi mòbil instal·lat a la plaça dels peixos, ha deixat l'americana blau fosc a la cadira i enfundat en una camisa blanca a ratlles blaves de màniga curta, s'ha obert de bat a bat, tot i una certa timidesa. Amb ganes d'explicar-nos com intenta millorar la vida dels seus conciutadans i de fer-nos avinents les problemàtiques del municipi. Ha parlat força i això en una persona per la qual els silencis són el pitjor càstig vol dir que si que li ha fet gràcia protagonitzar una nova edició del Com són els alcaldes.

[LaRiera48] Mataró, la vuitena ciutat catalana?
Vostès saben que les úniques ciutats catalanes que superen Mataró en nombre d'habitants a Catalunya són Barcelona, l'Hospitalet, Badalona, Terrassa, Sabadell, Tarragona i Lleida? Se n'adonen que totes aquestes poblacions -potser exceptuant Terrassa i Sabadell- o bé són una prolongació de Barcelona o bé capitals de província? Oi que no hi havien pensat mai?

Més enllà de la gran àrea metropolitana de Barcelona i Tarragona, on es concentra el gruix de la població catalana, Mataró és una de les tres grans ciutats -que no són cap de res, com a molt de comarca- del país, amb 123.000 habitants. D'aquestes tres que dèiem, però, és la única que té mar. La única que té capacitat d'atreure diverses poblacions més petites però puixants de la seva pròpia comarca -Premià, Masnou, Pineda, Calella- i fins i tot de la Selva, el Vallès Oriental o la zona de Girona. A diferència de Terrassa i Sabadell, Mataró té camp per córrer en el seu entorn. No cap a Barcelona però si cap a totes les altres direccons.

Aquests dies m'ha tocat repassar atles, estadístiques i fer moltes comparacions entre diferents poblacions del país. I un no pot evitar pensar de l'alçada en el rànquing de ciutats catalanes que té la capital del Maresme i en canvi en el poc reconeixement que es respira en aquest sentit. Hi pensava per exemple veient que la Festa Major de Tarragona va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat el 1996, fa catorze anys. I Festa d'Interès Estatal pel govern central el 2002. La de Mataró, les Santes, ha hagut d'esperar fins aquest juliol de 2010 per rebre la categoria de Festa Patrimonial d'interès nacional, un estatus superior al de Festa Tradicional, diguem-ho tot també. Però per què arriba tan tard aquest reconeixement? Doncs una mica pel que dèiem abans: ni som Barcelona ni capital de província com Tarragona o Lleida. Encara pitjor: Girona, que té a ratlla de cent mil habitants i per tant vint mil menys que Mataró, té molt més reconeixement en tots sentits que Mataró. No ho critico perquè la capital del gironès té uns actractius espectaculars, innegables. Però vaja, ens entenem, no?

Mataró és la única gran ciutat de costa entre Barcelona i, alerta, Montpeller. Si, si, no hi ha cap altra població de la mateixa grandària fins a Montpeller, a França. Ho sabien això? Doncs és ben cert. Mataró ha d'ocupar el lloc que li toca en el mapa de Catalunya per història i per població. En aquests moments no hi és. Una passejada intensa pel país ho confirma. I convé que hi sigui, amb tots els ets i els uts. Tenim molts bons ingredients: prou lluny de Barcelona per mantenir la pròpia personalitat, suficientment aprop com per vendre als estrangers que dormir a Mataró és com fer-ho a la ciutat comtal. Les eleccions municipals de l'any que ve es podrien plantejar també en aquest sentit: quin és el candidat més capaç de posicionar-nos definitivament a nivell català com la vuitena ciutat de Catalunya que som?