[LaRiera48] Deu anys del Nou Parc Central

"La ciutat és la gent", diu un tòpic polític habitual, però la ciutat també són els seus espais. Els seus racons, carrerons i placetes i els espais diàfans com el Nou Parc Central, del qual aquest mes de maig es compleix deu anys de la seva inauguració, acomplint un somni que venia de finals del segle XIX, del Pla de l'Eixample d'Emili Cabañes i Melcior de Palau datat de 1878. Encara que sembli precisament que fos fa cent anys, no va ser fins en fa deu que la zona del davant del Camí de la Geganta fins a la plaça Granollers es va arranjar convenientment donant lloc al que avui és un dels tresors més preuats dels mataronins. Un espai que els mataronins, àvids de passejos llargs, de vegetació, de sol... van comprar des del primer moment. I segurament aquest és el millor èxit que ha tingut el Nou Parc: ha esdevingut només amb una dècada un lloc de referència a la ciutat. La vista que es veu els dies festius al matí -des del menjador de casa, visc al davant- és una autèntica delícia.

El Nou Parc Central era la quadratura del cercle del mandat de Manuel Mas com a alcalde de la ciutat. Significava el final del projecte que, de 1979 fins vint anys després, havia consistit en sargir urbanísticament la capital del Maresme: l'espai mort que havia quedat entre el Mataró-de-tota-la-vida i els barris perifèrics durant dos o tres dècades va ser convertit en espai per a la ciutadania, punt de trobada de la pròpia ciutat. Mas va allargar el seu mandat de forma innecessària fins el 2004, però vist en la distància és evident que conceptualment el seu temps polític s'havia acabat amb la inauguració d'aquest nou equipament cinc anys abans. Aquest va ser el seu llegat, un llegat de continents més que de continguts, d'alguna manera, perquè la feina que se li demanava era que arrangés el teatre, el decorat -la ciutat-, perquè després s'hi poguessin representar millor obres teatrals. El Nou Parc Central és una bona metàfora d'això: un espai ben dissenyat, agradable a la vista, ben il·luminat, prou segur pensant amb la seva amplada... però sense una utilitat concreta. A l'alcalde Joan Antoni Baron i la generació que governa amb ell li tocava fer una altra feina, més en relació als continguts, les persones i menys en les pedres, els edificis.

En aquest sentit cal admetre que durant aquests deu anys el Nou Parc ha funcionat excel·lentment des d'un punt de vista ciutadà, però que ni els mataronins ni l'Ajuntament hem acabat de trobar-li encara un ús permanent definitiu. Potser és que no n'ha de tenir i ja està bé que s'hi vagin celebrant des de fires -a la megacarpa que es munta quan cal- fins a festes ciutadanes o actes de Festa Major -més aviat se n'han fet pocs, però-. Potser és que és massa gran: fins i tot la Gegantada de les Santes, que en algunes ocasions ha acabat el seu recorregut aquí, queda mal dimensionat per les proporcions de l'indret. Tan sols la festa de RM Ràdio que Justo Molinero va muntar durant dos anys, el 2001 i 2002 [aquí] amb presència d'estrelles d'Operación Triunfo, va donar compte de la potencialitat de l'espai -hi havia unes 150.000 persones-. Tampoc dic que el Nou Parc s'hagi d'usar de cop i volta com a espai per a macroconcerts -més vistos els precedents del que ha passat amb el Cruïlla de Cultures al Parc vell- però està clar que l'equipament inaugurat aquest maig farà deu anys és un espai ple de potencialitats i que la ciutat té l'oportunitat de donar-li encara un parell més de voltes sobre com aprofitar-lo, com gaudir-ne, com fer-lo encara més nostre. Per tal que d'aquí deu anys el Nou Parc Central s'hagi convertit en una part important del centre neuràlgic d'una ciutat que passa ja de 120.000 habitants.

Comentaris

Entrades populars