Silenci, presa 10 | Diaridelamusica.com: Pau Riba dóna la volta al Nadal a Privat*

Dijous vam tornar a fer silenci. Per desena vegada. Va ser molt poca estona: els set o vuit minuts -màxim- que van anar després de què l'Eulàlia Puigderajols llegís de nou el manifest que fa deu anys va sortir del cap de l'Ivan Pera, just quan vam posar en marxa aquesta iniciativa que es vol laica, reflexiva i participativa. Set minuts en què, almenys per mi, vaig repassar una mica aquests deu anys dels Deu Minuts de Silenci. Un acte ja no cal ni convocar. Tothom hi compta. Ve gent de sensibilitats diferents, cada cop més. És una forma més de viure el Nadal. Una forma més seriosa, en el millor sentit, que no pas les Misses del Gall, que acaben sent una mica de show -però bé, entenc que també fan el seu paper- igual que els àpats familiars i trobades múltiples.

Vaig pensar també que cada cop ens costa més, aguantar aquests set o vuit minuts de silenci. Potser és que hauríem de practicar durant l'any, vaja, segur. Potser també és que xerrem massa, no que parlem sinó xerrem, remarco, en la línia del que deia Josep Maria Esquirol justament en l'acte de commemoració d'aquesta primera dècada dels Deu Minuts [aquí en versió curta, aquí en versió llarga]. L'altra cosa que em va passar pel cap és una idea que expressava Jordi Cussó en aquest mateix acte commemoratiu del dia 16: quan fem silenci -sigui públicament o privada- aquest esdevé una mena de mirall nostre, de com som, què fem, per què fem... I diria que si no fem silenci -excepte quan estem tant atapeïts de sorolls que no podem més- és precisament perquè no ens atrevim a veure'ns per dins, a veure'ns com som realment. Tenim por de reconèixer-nos petits, poca cosa. De veure que som uns éssers diminuts, inapreciables, gairebé, dins el context humà. D'adonar-nos que la nostra vida passant i que som incapaços de reconèixer exactament de què va aquesta pel·lícula que es diu La pròpia vida i del qual cadascun de nosaltres som els protagonistes.

Sermonejo. Ho sento. Excuseu-me; és un sermó per mi mateix. Bon Sant Esteve.

Diaridelamusica.com: Pau Riba dóna la volta al Nadal a Privat*


El polifacètic músic Pau Riba va visitar el passat divendres la sala Privat per mostrar-nos el seu espectacle de nadales reinventades amb un cert toc de cinisme. Juntament amb el grup De Mortimers, encarregats de posar el toc d’humor a la funció, Riba ens va explicar la història de Jisàs de Netzerit: una paròdia en tota regla del Nou Testament ambientada en una mena de guerra de les galàxies. Les nadales de Pau Riba no són gaire convencionals. Armat amb la seva guitarra acústica, va reinterpretar les cançons originals d’una manera molt personal, introduint canvis per adaptar el seu discurs a l’actualitat catalana: El cas Millet, la consulta independentista d’Arenys de Munt o fins i tot l'expresident Pasqual Maragall i el seu estat de salut van ser temes recorrents pel peculiar i controvertit músic. (...) ALBERT CLOPÉS/JOAN GONZÀLEZ