Samsó: extrems que es toquen
En les properes setmanes, fins el dia de la cerimònica de beatificació (23 de gener), assistirem -no en tingueu cap dubte- a un intent de manipulació de la figura del Doctor Samsó, d'utilització de la figura del rector màrtir de Santa Maria. Alguns, des dels ambients progressistes infantils i maniqueus, ho aprofitaran per dibuixar una imatge revengista de l'Església Catòlica, una imatge fonamentalista: "Mira'ls, beatifiquen un capellà de dretes, conservador". Altres, els que són més papistes que el Papa, aprofitaran l'avinentesa per reivindicar el doctor Samsó com un personatge en contra de les idees de progrés. Són gent molt diversa, que segurament no coincidirà mai a la mateixa taula però que, especialment els segons i en virtut del mal ús que faran de la cerimònica de beatificació, mereixen que els fem el buit. Aquests darrers, els més papistes que el Papa, ja han començat la seva particular campanya, per terra, mar i aire [no posaré el link, només falta que els fem propaganda] i carreguen contra el cardenal Martínez Sistach per no fer la cerimònia en un espai a l'aire lliure. Com si hagués volgut minimitzar l'acte.
No ho sé, però el que si sé és que l'arquebisbe de Barcelona va fer fa unes setmanes un gest que l'honora i que indica què pretén -o potser de quina manera entén- la beatificació del Doctor Samsó: Martínez Sistach va venir a Mataró, va envoltar-se de tota l'església local -els hereus del Doctor Samsó- i va anar a va visitar la filla de Joan Peiró, la magnífica Guillermina, en el seu domicili de la Ronda Alfons XII. El motiu? Recordar el respecte que es tenien Samsó i Peiró malgrat estiguessin en bàndols -per la situació del moment- enfrontats. No es coneixen els detalls de la conversa, però em sembla que són balders: el sentit de la trobada és prou potent en si mateixa, aquesta recerca de la reconciliació que no s'ha acabat de fer mai en aquest país.
Espero doncs equivocar-me en la teoria de què tothom voldrà sucar pa -en contra d'uns altres- respecte la beatificació de Samsó però de moment els passos previs s'han fet gairebé diria amb il·luminació divina.
No ho sé, però el que si sé és que l'arquebisbe de Barcelona va fer fa unes setmanes un gest que l'honora i que indica què pretén -o potser de quina manera entén- la beatificació del Doctor Samsó: Martínez Sistach va venir a Mataró, va envoltar-se de tota l'església local -els hereus del Doctor Samsó- i va anar a va visitar la filla de Joan Peiró, la magnífica Guillermina, en el seu domicili de la Ronda Alfons XII. El motiu? Recordar el respecte que es tenien Samsó i Peiró malgrat estiguessin en bàndols -per la situació del moment- enfrontats. No es coneixen els detalls de la conversa, però em sembla que són balders: el sentit de la trobada és prou potent en si mateixa, aquesta recerca de la reconciliació que no s'ha acabat de fer mai en aquest país.
Espero doncs equivocar-me en la teoria de què tothom voldrà sucar pa -en contra d'uns altres- respecte la beatificació de Samsó però de moment els passos previs s'han fet gairebé diria amb il·luminació divina.
Comentaris