El silenci del qual brollen moltes paraules

Fragment de la intervenció inicial de Josep Maria Esquirol a la conferència aquest vespre a la sala d'actes de Caixa Laietana al carrer Santa Teresa, que ha aplegat una seixantena de persones. Cliqueu aquí per veure la conferència sencera.

M'ho he passat bé, a l'acte dels deu anys dels Deu minuts de silenci per escoltar el Nadal. Jo crec que ha estat francament interessant. Moderat per Jordi Cussó -president de l'associació cultural Valors-, el protagonista de la trobada era un diàleg entre Josep Maria Esquirol i Gregorio Luri, els dos filòsofs però cadascun amb les seves opinions particulars per bé que en el tema que ens centrava, el silenci, crec que hi havia força unanimitat. Esquirol ha començat recordant que Pascal deia que tots els mals de l'home venen de no poder estar sols en una habitació. Per l'autor de El respirar dels dies, el silenci "no és l'únic camí però si que és part del cami imprescindible per a fer-se, per a construir-se" i una mena de barrera per no sucumbir a les múltiples possibilitats de l'ambient, una manera d'enfortir la nostra personalitat. El professor de la Universitat de Barcelona ha fet referència també al silenci com a "possibilitat d'accés a altres coses i als altres". Per Esquirol, el contrari del silenci és la xerrameca, no la paraula: "Paraula i silenci estan al mateix bàndol. En aquest sentit, la companyia i la solitud tampoc estan oposats". Finalment, Esquirol ha criticat l'excessiva atenció que es dedica a estar al dia pel que fa a la informació: "És un dels sorolls més habituals de la nostra societat".

Per la seva banda Gregorio Luri, que és filòsof i pedagog -s'ha fet conegut pel seu volum L'escola contra el món- ha reclamat una educació pel silenci a les escoles: "És una de les grans coses que podria fer l'educacio per la humanitat de l'home", ha assegurat. I d'entre les moltes coses que ha dit en destacaria una idea que he compartit moltes vegades: "A mi m'agrada el silenci a casa sabent que hi ha algú". Tota la raó. Ens agrada saber que si ens cal alguna cosa, a casa, encara que en principi estarem en silenci, la podrem anar a buscar en la persona amb qui compartim pis, amb la nostra parella, amb el que sigui. Ens agrada aquest silenci creatiu que ens permet escriure, pensar, revisar... sempre que el poguem substituir en qualsevol moment. Molt bo.

El millor moment de la conferència, però, ha estat sens dubte quan, després de fer les primeres intervencions, Jordi Cussó ha cedit la paraula al públic. Hi ha hagut un silenci molt incòmode, entre els presents, que ha trencat finalment la Teresa Feliu preguntant el que era obvi però que només ella s'ha atrevit a preguntar: "Com és que ens incomoda tant un silenci com el que acabem de viure ara?". El silenci, la presència i l'absència. Molts camins per recórrer. Moltes reflexions a fer. Moltes coses a pensar, vingui Nadal o no. Avui hem seguit, hem aprofundit, en aquest camí iniciat ara fa nou anys.

La propera cita és, com sempre, el dia 24 a les set de la tarda a la plaça de Santa Anna.