Els Manel fan les Amèriques

Els Manel actuant divendres a la madrilenya sala Nasti, que es va quedar petita per a l'ocasió. Foto: ElDebat.cat.

Després d'haver-se presentat a Madrid amb èxit de públic i crítica [notícia a Europa Press] aquesta setmana, els Manel [MySpace] s'encaminen ara cap a Argentina, un país on la seva música pot seduir perfectament, per a dur-hi una primera actuació en el Festival BAFIM de Buenos Aires [web], el 20 de novembre. No són els primers catalans que ho fan -tampoc modernament, recordem l'experiència de Els Pets als casals catalans d'indrets com Mèxic- però el cert és que Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé duran a terme aquesta operació com una decisió estratègica -buscada o no- per tal d'evitar saturar el públic català.

Els Manel, per tant, encaren el principal repte que té qualsevol grup -no triomfar sinó evitar morit d'èxit- amb aquesta incursió a les amèriques, després de seixanta concerts a casa [concert al Clap de Mataró, notícia Diaridelamusica.com], a banda dels que deuen haver rebutjat per no cremar-se. Veurem si el període de repòs a què sotmetran Catalunya servirà perquè el públic reclami amb força un segon disc que serà crucial: si mantenen el nivell del primer els Manel seran el fenomen musical de l'inici del segle XXI a Catalunya en el camp de la música popular. Si es compleixen els mals auguris i l'èxit contamina la seva creativitat, les possibilitats de remuntar (almenys a curt termini) seran mínimes -als fets em remeto: Sopa de Cabra va necessitar vuit anys per tornar a pujar als altars de l'èxit entre el Ben Endins (1991) i el Nou (1999)-.

Més enllà de la conjuntura d'aquest grup en concret que els Manel actuin a Madrid cantant en català i triomfin a nivell d'assistència és una boníssima notícia, igual que és que se'n vagin a exhibir el seu art en la llengua d'Espriu i Maragall al denominat "cono sur". Una bona notícia, una realitat positiva en un país on sembla que haguem "trepitjat merda, darrerament". Almenys en el camp de la música prou d'hipoteques (i autohipotques) a causa de la llengua en què es canta. Si grups i cantants bascos han triomfat a Espanya i arreu del món també ho podem fer nosaltres (Manel, Antònia Font, Mishima...). No tinguem por: exportem arreu la cultura catalana i fem-ho, tots aquells que vulguin, en la nostra llengua. Com ho van fer en el seu moment Lluís Llach o Joan Manuel Serrat. Si va funcionar llavors no té perquè no fer-ho ara.

· Post relacionat: "De concert: Els Manel, a Manlleu" [aquí] (gener 2009).