Construïnt l'Aliança de Civilitzacions*

El politòleg Manuel Manonelles només té trenta anys, però per les coses que està fent i el coneixement que demostra del món sembla que en sumi uns quants més. En aquests moments és una de la vintena de persones que preparen el que ha de ser l'anomenada Aliança de Civilitzacions, una de les propostes estrella del president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, que compta amb el suport del primer ministre turc, Erdogan, a la banda musulmana. Justament la setmana entrant després de fer l'entrevista Manonelles se n’havia d’anar a Dakar, al Senegal, a la tercera reunió del grup d'experts que treballa en la redacció d'un informe sobre el projecte per encàrrec del secretari general de l'ONU, Kofi Annan.

Admet que és un projecte “amb una certa il·luminació” però recorda que en el seu moment també ho va semblar la Declaració Universal dels Drets Humans i que ara ningú no dubta de la importància que va tenir aquest fet. "Es tracta de preparar una nou discurs que es contraposi a la teoria de Samuel Huntington del xoc de civilitzacions. Volem aïllar tan l’integrisme de matriu islàmica com de matriu cristiana, que també n'hi ha. És una crida a la racionalitat", afirma assegurant que s'està establint un programa "de xoc" immediat amb mesures com promoure els intercanvis de joves igual que s'ha fet amb l'Erasmus a nivell europeu. La seva implicació en el projecte ve perquè és el segon de bord de l'exresponsable de l'UNESCO, Federico Mayor Zaragoza, a la Fundación Cultura de Paz que aquest català de renom promou actualment. Abans ha participat en processos de verificació electoral en sis països. De fet el món de les Relacions Internacionals i dels Drets Humans l’ha apassionat sempre.

Però que es passi els dies normals treballant a Barcelona i setmanes senceres voltant pel planeta no vol dir que oblidi els seus orígens sabadallencs. Al contrari: Manonelles és un home “glocal”. Col·labora a la històrica Acadèmia Catòlica de la ciutat muntant-hi conferències, va promoure la fundació de la delegació local de Justícia i Pau, participa a la parròquia de la Puríssima i s'involucra puntualment en altres iniciatives.

Educat en un cristianisme obert i modern als Escolapis de Sabadell tot i que a casa seva no era un ambient especialment creient, admet que, entre l'”ora i el labora”, és dels que prefereix posar la seva fe a la pràctica. "El que passa és que, a nivell personal, dono una dimensió transcendent a les coses que faig", replica. "No tots els cristians hem d'estar tallats pel mateix patró. Cadascú ha de seguir el seu camí", reclama finalment.

* Publicat a Foc Nou el juny de 2006.

Comentaris

Entrades populars