Iran: el 2.0 els farà lliures



Les protestes que tenen lloc aquests dies pels carrers de la capital iraniana es poden veure sense cap mena de problema, gairebé en temps real, a Internet, gràcies a les anomenades plataformes 2.0: Youtube, Facebook i Twitter [El País: "La censura iraní no puede impedir el poder de Twitter"]. Malgrat els intents -en els darrers anys i especialment els últims dies- de les autoritats iranianes d'impedir l'ús d'aquestes eines telemàtiques per part del moviment opositor, les escletxes que s'obren gràcies a la tecnologia són inaudites, de manera que estem podent veure una revolució -o un simulacre- gairebé en directe. Més sobretot tenint en compte que la premsa estrangera ha estat prohibida al país, de manera que els propis manifestant s'han convertit en els periodistes, en els comunicadors. És com aquella metàfora del dic holandès: per molt d'esforç d'intentar aguantar-lo al final l'aigua sempre acaba trobant un lloc per escolar-se i fer caure a terra l'opressora paret, en aquest cas, fabricada pel règim dels aiatol·làs.

Ara que fa vint anys dels tràgics esdeveniments de Tiananmen i veient el que passa als carrers de Teheran en el moment en què escric això, un no es pot estar de pensar en què hauria passat si en aquell moment ja haguessin existit aquestes eines modernes capaços de posar règims en entredit. I a l'exIugoslàvia? I a Rwanda? Hauria passat el mateix, si aquells que patien els abusos haguessin pogut plasmar-los a la gran xarxa? Hi ha una experiència reveladora, que té lloc just a finals dels noranta i que va protagonitzar la guerrilla independentista kosovar de l'UCK. En aquell moment els enginyosos membres de la formació político-militar van usar la seva pàgina web i els instruments 1.0 per posar-se a la butxaca la comunitat internacional i fer que aquesta acabés aterrant en aquesta minúscula regió declarant-la primer protectorat internacional i després atorgant-li la independència de facto.

Queda clar que les eines 2.0 plantegen, gràcies a Déu, un canvi en la dinàmica dels països que no gaudeixen de sistemes liberals i democràtics.

Comentaris

Toni Rodon ha dit…
Joan, a Vilaweb tradueixen i pengen el què diuen les persones pel twitter. Realment és impressionant.

Entrades populars