Deu minuts de silenci per escoltar el Nadal. Presa 9.



Llums i cants de nadales il·luminen i alegren els carrers. Ninots amb músiques repetitives anuncien que és temps de Nadal. Sembla que necessitem la música constant i els colors per adonar-nos que les festes són aquí. Ells ens marquen, cada vegada més aviat, que ja podem tornar a obrir el cor a l’escalfor del missatge de Nadal. Però la primera nit de Nadal va esdevenir en el silenci, a la fosca d’una humil establia. Jesús va néixer en el silenci d’una nit estelada però ara l’home busca refugi en el soroll, fugint de la nit. Quin contrast.
Delirosos pel posseir tots són presses i corredisses per comprar regals, per omplir els frigorífics i preparar una taula ben farcida. Vins i viandes que no faltin per fer el brindis i un bon menjar. En la primera nit de Nadal Josep i Maria van reposar l’infant en una humil menjadora. Quin contrast.
Targes postals, missatges pel mòbil i correus electrònics perquè estem en festes col·lapsen carters i línies telefòniques. Tots ens volem felicitar. Sentim com necessitat de fer-nos propers els uns dels altres. Amb la moderna tecnologia escurcem distàncies, però ens allunyen del veí. Els pastors de seguida van anar a veure què havia passat en aquella establia que estava a prop d’on ells es trobaven. Quin contrast.
Especialment durant les festes es desborden les necessitats de viure al màxim la vida, joves i no tan joves fan de la nit una oportunitat d’escapada. Buscant la llibertat alguns cauen en l’esclavitud del que anomenen marxa. El soroll, la música a tot volum, ens fa oblidar els problemes. Però desprès buidor i desencís i noves dependències de cap de setmana. Quin contrast amb aquell silenci de la primera nit de Nadal.
Però potser, si superem la por al silenci i per un instant mirem més enllà de les llums de colors, recuperarem l’esperit d’aquella primera nit de Nadal, dies de pau, de perdó i reconciliació, de compartir i de solidaritat, d’esperança i de justícia, d’amistat i d’amor.
En el silenci d’aquesta nit
!Bon Nadal!

* Text llegit aquest vespre a la plaça de Santa Anna durant els Deu minuts de silenci per escoltar el Nadal.

Comentaris

Anònim ha dit…
M'ha semblat fantàstic el text. Dieu allò que un pensa tantes vegades i sent. I tu ho has sabut posar-ho a lletra de manera que arriba. Jo també vui d'aquests silencis i a voltes els trobo. Només cal posar-si. Bon Nadal i bon silenci.

Josep
Joan Salicru ha dit…
Hola Josep,
Gràcies pel comentari.
Hem de deixar constància que el text no és pas meu sinó una adaptació d'un article de Jaume Montaña Carrera que l'associació cultural Valors va localitzar a:

http://www.bisbatlleida.org/colab/colb04/colb041214.htm

Abraçada,
joan


Silenci, és Nadal

Entrades populars