Viatge al Perú
Demà al vespre marxo de viatge al Perú. L’entitat pública empresarial Mataró Audiovisual, editora de Mataró Ràdio, ha decidit aprofitar la visita d’una delegació municipal –encapçalada pel regidor de Cooperació Carlos Fernàndez i el president dels Amics del Bisbe Godayol- per a desplaçar-hi un equip que formarem un servidor i el company de Maresme Digital TV Dani Marina. Amb quina intenció? En primer lloc cobrir els actes que integren aquesta visita, que consta de la inauguració de dues cases d’acollida –a Juliaca i a Ollachea- la construcció de les quals ha estat sufragada -la primera- per un grup d’entitats de la ciutat i l’altra gairebé en la seva totalitat per l’Ajuntament de Mataró a partir dels diners dels contribuents de la capital del Maresme. Aquest –descobrir què s’ha fet dels diners de molts i molts mataronins- és el motiu principal del desplaçament, però òbviament n’hi ha un altre de més profund que és conèixer com realment aquests diners –en el cas que sigui així- contribueixen a la millora de la qualitat de vida dels habitants de la zona. Connectar, visualment, per tant, els peruans i els mataronins, que es coneixen més aviat poc (els periodistes recuperem també en aquest viatge un paper de mitjancers, per tant). I encara més coses: conèixer com el testimoni del salesià mataroní Joan Godayol ha deixat petjada aquestes terres, repassar la “història d’amor” entre Mataró i la prelatura d’Ayaviri que ja fa més de deu anys que dura, reflexionar sobre com es fan les polítiques de solidaritat i cooperació a casa nostra i oferir una mirada mataronina, podríem dir-ne, a la realitat actual del Perú, un indret del qual procedeix també un bon nombre de mataronins (indeterminat, però el padró de 2008 parla de 3.700 ciutadans provinents de Sudamèrica). Tots aquests plantejaments són els que han fet considerar a la direcció de Mataró Àudiovisual la conveniència de desplaçar un equip de dos persones al Perú. Un viatge que s’emmarca dins gairebé dues setmanes de programació especial titulada Girem els ulls al sud que han fet tan Mataró Ràdio com Maresme Digital TV.
Òbviament, però, -i dic òbviament perquè creure el contrari seria d’il·lusos-, ja hi ha qui ha intentat posar en dubte la voluntat real de Mataró Àudiovisual –que gestiona tan Mataró Ràdio i Maresme Digital TV- i ha reduït el desplaçament al Perú a una simple operació de màrqueting del regidor Carlos Fernàndez que, tenint en compte que és també el responsable de l’àrea de Comunicació, voldria treure rèdit polític a la visita. Es tracta d’un plantejament que posa en dubte la professionalitat tant dels professionals que ens desplaçarem fins al Perú com dels nostres companys i que jo personalment només puc lamentar. Perquè quan he seguit els Capgrossos de Mataró a Londres, l’arribada de la proposta de Nou Estatut a Madrid, quan he relatat l’experiència de mataronins que van anar a Cuba o de mataronins que van venir de Mostar o també de mataronins defensant el tèxtil local a la Comissió Europea a Brusel·les –i ho feia des d’un mitjà privat- mai he tingut la sensació que algú jutgés, a priori, la meva feina. Ara la diferència és clara: treballo en un mitjà públic. I com a tal entenc que fiscalitzat i controlat pel conjunt de la ciutadania a través dels representants polítics. Però també precisament per això més respectat que cap altre, perquè és públic, perquè ha de ser de tots. Ara públic, en canvi, significa “sota sospita”.
En tot cas, l’oportunitat de dur a terme aquest viatge i el sentit periodístic del mateix el podran avaluar tots els espectadors cada nit a partir de dimarts tan a Maresme Digital TV (a les 21 hores, dins l’espai informatiu Maresme Actual) com a l’edició del vespre dels informatius de Mataró Ràdio (a les 19h) així com en el programa especial que dimecres que ve farem, si tot va bé, des de Ràdio Juliaca. Ells seran els qui jutjaran, com cada dia, la nostra feina.
Òbviament, però, -i dic òbviament perquè creure el contrari seria d’il·lusos-, ja hi ha qui ha intentat posar en dubte la voluntat real de Mataró Àudiovisual –que gestiona tan Mataró Ràdio i Maresme Digital TV- i ha reduït el desplaçament al Perú a una simple operació de màrqueting del regidor Carlos Fernàndez que, tenint en compte que és també el responsable de l’àrea de Comunicació, voldria treure rèdit polític a la visita. Es tracta d’un plantejament que posa en dubte la professionalitat tant dels professionals que ens desplaçarem fins al Perú com dels nostres companys i que jo personalment només puc lamentar. Perquè quan he seguit els Capgrossos de Mataró a Londres, l’arribada de la proposta de Nou Estatut a Madrid, quan he relatat l’experiència de mataronins que van anar a Cuba o de mataronins que van venir de Mostar o també de mataronins defensant el tèxtil local a la Comissió Europea a Brusel·les –i ho feia des d’un mitjà privat- mai he tingut la sensació que algú jutgés, a priori, la meva feina. Ara la diferència és clara: treballo en un mitjà públic. I com a tal entenc que fiscalitzat i controlat pel conjunt de la ciutadania a través dels representants polítics. Però també precisament per això més respectat que cap altre, perquè és públic, perquè ha de ser de tots. Ara públic, en canvi, significa “sota sospita”.
En tot cas, l’oportunitat de dur a terme aquest viatge i el sentit periodístic del mateix el podran avaluar tots els espectadors cada nit a partir de dimarts tan a Maresme Digital TV (a les 21 hores, dins l’espai informatiu Maresme Actual) com a l’edició del vespre dels informatius de Mataró Ràdio (a les 19h) així com en el programa especial que dimecres que ve farem, si tot va bé, des de Ràdio Juliaca. Ells seran els qui jutjaran, com cada dia, la nostra feina.
Comentaris
Gaudeix del viatge! Llatinoamèrica sempre val la pena, sobretot per allò que parlàvem un dia de " l'escala de grisos".
Núria.
Després de llegir, a l’edició digital del Capgròs, les diverses opinions en relació al viatge dels Armats de Mataró a Roma, caldria fer algun comentari a les mateixes, tota vegada que estan farcides de inexactituds i insults grollers i gratuïts.
El PPC diu en relació a la factura: “presenta una xifra massa rodona tenint en compte que hi ha l’iva inclòs”. CiU per la seva part diu: “la factura és d’un import de 10.000 €. IVA inclòs”
Srs. P. Mojedano i J. Mora, sembla son uns perfectes ignorants en matèria fiscal, cosa que no queda gens bé en uns polítics de la seva teòrica categoria. Les entitats culturals sense ànim de lucre estan exemptes d’IVA (art. 20 del Reglament).
Alguns es mofen de que els armats desfilen “amb faldilletes”. Aquestes persones o són totalment ignorants de la història de Roma i Grècia, desconeixent com vestien aleshores, o tenen molt mala baba i els agrada insultar. Fer-ho anònimament és prou fàcil.
A la Llàntia els Armats de Mataró ja hi van anar a desfilar el diumenge 5-4-1998 acompanyant a la Confraria del Sant Crist de l’Agonia i l’entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem, en el tradicional Via Crucis de Diumenge de Rams, per invitació de dita Confraria.
Armats de Mataró és una entitat cultural sense ànim de lucre degudament registrada a la Generalitat de Catalunya. No tenen en l’actualitat cap connotació religiosa ni política. No es pregunta a ningú en què creu ni què vota. Son temes molt personals i privats. Tothom és ben rebut.
És una entitat que s’honora en haver estat distingida per les seves desfilades com a Patrimoni Cultural de la Ciutat, i haver rebut la Medalla de la Ciutat. Així mateix, porten amb molt d’orgull el nom de Mataró allà on van.
Des de fa més de 300 anys estan conservant i enriquint una tradició cultural de Catalunya, cosa que a tota aquesta gent sembla no els importa.
Hi ha persones tan “demòcrates” que, als que no pensen o actuen com ells els desprecien i insulten, demostrant la seva manca d’educació.
El primer que els opinants haurien de saber és de què es parla. Uns exemples:
- A Roma no van anar-hi 100 persones, o, a prop de 100 com alguns han expressat. En total hi van anar 144 persones, de les quals 77 eren armats. La resta acompanyants, que es van pagar de la seva butxaca la totalitat del seu viatge.
- L’ajuda de l’Ajuntament no ha estat ni de bon tros la totalitat del viatge a Roma.
- Aproximadament ve a cobrir un 20 % del mateix (només dels Armats). La resta va sortir dels fons del Manípul i de la butxaca de cadascú.
- En Joan Antoni Barón i Espinar personalment “NO” és el President d’Honor de l’entitat Armats de Mataró. Ho és la figura institucional de l’Alcalde, el que sigui en cada moment.
Sucar, sucar... n'hi ha molts que reben ajudes... (hauríem de considerar molt incorrecte el mot “sucar”). Curiosament només es critica quan els receptors són Armats de Mataró. No se sent a dir res quan ho són altres entitats culturals o clubs esportius (algun d’ells han fet més d’una volteta per Europa), o, lloguers milionaris que l’Ajuntament no cobra. Això, sembla que no preocupa.
El problema d’Armats de Mataró és que per tradició i la seva història se’ls considera part de l’Església Catòlica, i, a aquesta hi ha qui li nega fins i tot l’aire per respirar.
Tot plegat sembla que és una jugada “de ataque y derribo” contra el Sr. Alcalde (no importa qui sigui mentre no sigui dels seus) orquestrada per CiU i el PPC, fent servir el nom d’Armats de Mataró. Tal vegada, potser, a les properes eleccions els armats i simpatitzants haurien de tenir-ho molt present.
La Comitia
Junta directiva Armats de Mataró