La cultura, un dels grans interrogants de la campanya
Imatge de l'Antiga Beneficència, l'edifici on s'acull el Patronat Municipal de Cultura
Un dels grans debats de la propera campanya electoral a Mataró és la cultura, que ha estat històricament una patata calenta pels governs de la ciutat des de la represa democràtica. El fet -i en això hi ha consens per part de tots els partits- és que la cultura ha estat durant tot aquest temps, en certa manera, la ventafocs de la política mataronina, segurament perquè abans de parlar de cultura calia sargir la ciutat i convertir-la en un bloc compacte.
La qüestió, a Mataró, no és tant què s'ha de fer, que en això tothom hi està bastant d'acord, sinó amb quin instrument s'han de fer les coses i qui l'ha de gestionar. Què vull dir amb això? Doncs que tothom està d'acord per exemple que una de les coses que cal fer és concertar més amb els privats: això, pel que fa al teatre, vol dir arribar a acords amb la Sala Cabañes i el Foment Mataroní, per citar dos exemples. El que no està clar, és, per exemple si l'estructura actual de l'instrument de gestió de la cultura local, el Patronat Municipal de Cultura, és la millor o si caldria tendir cap a un institut (ja tenim l'Institut Municipal d'Educació) o una fundació, com proposa el PP. Jaume Graupera ja va insinuar fa mesos en un debat al Museu Arxiu que aquest seria un dels grans temes de la campanya electoral del 2007.
L'altra tema, i això si que promet ser apassionant, és la més que possible guerra interna entre els tres socis de l'actual govern d'esquerres -possibles futurs socis- per controlar aquesta àrea. Els ecosocialistes d'ICV perquè -hagi passat el que hagi passat- ells han portat Cultura els darrers quatre anys i una mica el discurs de Graupera és "ara si que ve lo bo", mentre que els socialistes n'estan farts d'haver de resoldre part dels problemes que ocasiona aquesta conflictiva parcel·la del govern i podrien forçar el pacte per quedar-se ells amb aquest negociat. La novetat és que un dels eixos de campanya d'ERC serà també la cultura i els republicans -recordem la Generalitat, amb Joan Manuel Tresseras com a conseller republicà de cultura- tenen ganes de dir la seva en aquesta àrea. Seria interessant veure què pot fer el partit independentista amb la ventafocs dels governs d'esquerres dels darrers 28 anys, que ni PSC ni PSUC-ICV han sapigut portar amb suficient diligència. Els resultats a la vista estan.
La qüestió, a Mataró, no és tant què s'ha de fer, que en això tothom hi està bastant d'acord, sinó amb quin instrument s'han de fer les coses i qui l'ha de gestionar. Què vull dir amb això? Doncs que tothom està d'acord per exemple que una de les coses que cal fer és concertar més amb els privats: això, pel que fa al teatre, vol dir arribar a acords amb la Sala Cabañes i el Foment Mataroní, per citar dos exemples. El que no està clar, és, per exemple si l'estructura actual de l'instrument de gestió de la cultura local, el Patronat Municipal de Cultura, és la millor o si caldria tendir cap a un institut (ja tenim l'Institut Municipal d'Educació) o una fundació, com proposa el PP. Jaume Graupera ja va insinuar fa mesos en un debat al Museu Arxiu que aquest seria un dels grans temes de la campanya electoral del 2007.
L'altra tema, i això si que promet ser apassionant, és la més que possible guerra interna entre els tres socis de l'actual govern d'esquerres -possibles futurs socis- per controlar aquesta àrea. Els ecosocialistes d'ICV perquè -hagi passat el que hagi passat- ells han portat Cultura els darrers quatre anys i una mica el discurs de Graupera és "ara si que ve lo bo", mentre que els socialistes n'estan farts d'haver de resoldre part dels problemes que ocasiona aquesta conflictiva parcel·la del govern i podrien forçar el pacte per quedar-se ells amb aquest negociat. La novetat és que un dels eixos de campanya d'ERC serà també la cultura i els republicans -recordem la Generalitat, amb Joan Manuel Tresseras com a conseller republicà de cultura- tenen ganes de dir la seva en aquesta àrea. Seria interessant veure què pot fer el partit independentista amb la ventafocs dels governs d'esquerres dels darrers 28 anys, que ni PSC ni PSUC-ICV han sapigut portar amb suficient diligència. Els resultats a la vista estan.
Comentaris
I per què s'ha d'instrumentalitzar la cultura?. Les nostres arrels i els nostres coneixements no surgeixen de nosaltres com a éssers humans?.
L'actual patrimoni cultural, l'històric, l'arxivistic, el bibliogràfic, ha estat gràcies als consistoris o a la ciutadania?
No se si serà una gran debat de cara a les eleccions. La ciutat està ensopida econòmicament i una locomotora comercial no proporcionarà els esperats beneficis, senzillament perquè els mataronins no disposen de tants diners com per anar comprant.
Penso que el tema més preocupant és l'herència econòmica d'aquest consistori de cara a la història de la nostra ciutat.