Nàufrags que es troben

Ens hem trobat al mig de La Riera quan ja era ben fosc i unes poques ànimes deambulaven -com nosaltres, vaja- pel que en diuen nervi central de la ciutat (a aquelles hores era un carrer absolutament inhòspit; no hi havia nervi ni màgia ni res, allà). Tu venies de la feina, de Santa Anna, i jo de prendre una Schweppes amb ma mare a la Piazza de la Plaça de la Peixateria. En els primers deu segons de la nostra trobada semblava que seria un encontre breu, sincer però de cortesia, de "hola què tal", "doncs anar fent", "la feina bé"... però devia ser al segon onze que s'ha fet evident que aquesta nit a La Riera hi havia dos persones que s'havien de trobar i explicar-se unes quantes coses que segurament no havien pensat que s'explicarien mai i menys un dilluns de fred de gener a les 10 de la nit. Que havien de compartir vivències, angoixes, drames, absències i presències. Després d'una bona estona de conversar al carrer, enmig de riures i conexió a dojo, hem acabat rematant la jugada anant a fer un mos al Dover, que era el meu objectiu inicial, només que pensava compartir l'estona del sopar amb La Vanguardia i al final m'has aparegut tu, que has estat com un diari de vivències però molt més interessant, sobretot respecte els diaris dels dilluns, trufats d'esports i de resums del cap de setmana.

Després he anat al cinema, sol, i hi he trobat dos nous nàufrags, personatges interpretats per Eduard Fernàndez i Montse Germán. Dos tius també perduts, perduts amb la seva circumstància, amb les seves parelles, amb el seu què fer davant la vida. "Estàs en crisi?", li pregunten al personatge principal a l'inici de la pel·lícula. "Una mica. Com tothom, no?", acaba afirmant amb una pregunta a la resta. Una pel·lícula petita, bufona, amb poques intencions, però amb molta humanitat. Una trobada fortuita que acaba en enamorament sobtat que no es pot consumar més que amb un petó...

Tu i jo, per sort, podem consumar la nostra amistat amb altres trobades fortuïtes al mig de La Riera, al Dover o ens en dongui la gana. Fins la propera, amic poeta.

Comentaris

Anònim ha dit…
Les millors trobades acostumen a ser fortuïtes.

Entrades populars