Passió

Em promets que, ja que vinc a sopar a la ciutat comtal i que això no passa massa sovint, em portaràs a sopar a un lloc d'aquests moderns, d'aquests que tu coneixes i que fan patxoca per explicar l'endemà "a comarques". Compleixes la teva part del pacte -la meva no l'explico-; just quan hem passat per davant del Mamma Cafè aterrem en un indret que té un nom com de monges -eh que si?- que ara no sabria reproduir. Però si, el restaurant compleix les condicions: llum tènue, ambient reposat, separació entre taules... I bé, que accedeixis a compartir el primer plat i t'agradin els formatges és bona senyal; vol dir que hi haurà feeling. I això que tu i jo fins ara teòricament érem d'equips rivals...

Equips rivals, dic? Sí, home, ho hem d'admetre, no? Malgrat que tu i jo ens caiguéssim bé ja des de fa temps, les prevencions que ocasiona formar part d'equips diferents t'acaben contagiant. Ja se sap. I bé, precisament a això dediquem gran part del sopar, no? A desactivar-les, les putes prevencions. És cert que "en aquella època" -però quants anys em penso que tinc?- representàvem colors diferents, però també ho és que mentre anem repassant el timeline que hem recorregut conjuntament -paral·lelament, perquè tampoc no ens havíem tractat massa- ens n'adonem de l'estupidesa de no haver fet una trobada així abans.

Total, que mentre anem desfent aquesta troca imaginària, aprofitem les restes per teixir una nova complicitat. Ja ho acabarà dient l'Aina, a l'Àmbar, que ens assemblem (de cara). Perquè al cap i a la fi ens n'adonem que en realitat som exactament del mateix equip. De l'equip de la passió. D'aquell que treu "l'eina" a la una de la matinada per captar aquell detall que només apareix a les nits pels carrers de Barcelona, quan les cares es tornen fosques i les mirades estranyes.

A més m'has convençut d'una cosa i tot: del vi blanc i les seves bondats.

Comentaris

Anònim ha dit…
ddd

Entrades populars