Històries

"Sí, em va sobtar trobar que els romans feien vida pública a les letrines, es posaven a xerrar als banys, cosa que ara no fem". La frase és de David Vidal, un exestudiant de Valldemia que ha guanyat el segon premi de recerca històrica Thos i Codina amb un treball sobre Iluro, la ciutat romana sobre la qual es va fundar Mataró. El company Xevi Alomà l'ha entrevistat per capgros.com i ara llegint-ho m'he intentat imaginar tota la comunitat bloggaire de Mataró compartint letrines -cagant, vaja- als lavabos públics de Can Xammar, on ara hi ha la plaça. Us imagineu? Tots coberts amb un llençol blanc per preservar el nostre cos de les mirades de la resta i discutint allà sobre quins són els millors vins de la Tarraconense, posem per cas. Jo no m'ho imagino, la veritat, tot i que seria molt divertit.

Però no anava a parlar ben bé d'això, sinó d'història. Bàsicament perquè encara tinc recent el debat entre historiadors que va convocar l'associació Alarona fa uns dies a la casa Coll i Regàs i de la qual vam sortir amb la constatació que la història local, més enllà de les anècdotes, no interessa pràcticament a ningú. En David Vidal és la constatació que, si s'incentiva aquesta recerca -i no parlo només de calers-, l'interès per a la nostra petita història pot anar en augment. Cal que hi hagi algú que et faci interessar per a la història, per a la teva ciutat, pel teu entorn. Com ha estat sempre, vaja, perquè als historiadors que seien a la taula de l'acte també hi va haver algú que en el seu dia els va fer interessar pel passat. El problema, segurament, és que ara -a banda de la tendència al desarrelament de les persones del seu entorn proper- a la gent se l'ha d'interessar amb coses que entrin els ulls. Per això estic especialment orgullós d'haver participar en el documental 27-G. Bandera Blanca, sobre l'entrada dels nacionals a Mataró i d'estar preparant un altre documental sobre la història del gènere de punt a Mataró que un equip de Capgròs estem endegant. Demà, que precisament es fa públic el veredicte sobre el Premi Iluro de monografia històrica, tornaré a pensar una miqueta en això quan em trobi una sala d'actes de Caixa Laietana plena de gom a gom... amb els de sempre.

Comentaris

Entrades populars