Quatre viatges a Barcelona
Déu n'hi do avui quin dia. Ha estat un dia distret, poc habitual, interessant. I ha tingut lloc pràcticament tot a BCN, cosa poc habitual amb mi. Al matí anava a entrevistar en Jaume González Agàpito, que és el delegat de l'arquebisbat de Barcelona en temes d'ecumenisme i interreligiositat però a qui he entrevistat perquè en la seva condició de membre de la família diplomàtica vaticana va ser a Roma tan en els funerals de Joan Pau II com en la missa de "coronació" del nou Papa Benet XVI. M'ha explicat les mil i una anècdotes -el dia que es va trobar Ratzinger en una ascensor, per exemple, fa un temps; un dinar amb l'Aznar; quan protegia Lula a la nunciatura del Vaticà al Brasil- i hem fet una bona sessió de fotografies als diferents claustres i la bibloteca del seminari de Barcelona, on té el despatx.
Al migdia he tornat amb bus cap a casa conversant llargament amb en Parés de Mataró -anant en bus m'havia trobat a en J.G, amb qui hem repassat les darreres mogudes de la política mataronina-. He estat treballant un parell d'hores fins que he tornat a agafar el bus per anar al centre cultural de Can Farga, al barri de Sant Andreu, on em tocava pronunciar una conferència sobre la situació actual del poble kurd com a representant del Centre d'Informació i Recerca del Poble Kurd. Hi havia 25 persones i estava acollonidíssim perquè no tenia el tema molt molt estudiat però em sembla que me n'he sortit prou bé (tot i que al torn de preguntes m'ho he passat fatal, sobretot quan algú em preguntava algo que no sabia què respondre).
Quan tornava i per tant viatjava per quarta vegada entre Mataró i Barcelona ja em sentia quasi esquizofrènic!
Al migdia he tornat amb bus cap a casa conversant llargament amb en Parés de Mataró -anant en bus m'havia trobat a en J.G, amb qui hem repassat les darreres mogudes de la política mataronina-. He estat treballant un parell d'hores fins que he tornat a agafar el bus per anar al centre cultural de Can Farga, al barri de Sant Andreu, on em tocava pronunciar una conferència sobre la situació actual del poble kurd com a representant del Centre d'Informació i Recerca del Poble Kurd. Hi havia 25 persones i estava acollonidíssim perquè no tenia el tema molt molt estudiat però em sembla que me n'he sortit prou bé (tot i que al torn de preguntes m'ho he passat fatal, sobretot quan algú em preguntava algo que no sabia què respondre).
Quan tornava i per tant viatjava per quarta vegada entre Mataró i Barcelona ja em sentia quasi esquizofrènic!
Comentaris