Sobre els blogs...

Detecto una autèntica falera pels blogs al meu entorn. Només aquesta setmana sé que se n'han obert un A.F., I.S.A., A.D., I.M. .... la cosa està que crema. I quan més gent veig que se'n fa un de nou més rumio sobre aquestes noves formes de comunicació que van sorgint. Ho dic en el sentit que quan li dius a algú que has fet un blog sempre et pregunten: i què hi escrius? I si els dius que és com una mena de diari personal et diuen: Però si és personal com pots deixar que el llegeixin?
Clar, de fet és veritat que ben bé no és un diari estrictament personal, no? O en tot cas si ho és, és que realment qui l'escriu té ganes d'exhibir-se (q tampoc té perquè ser dolent)... La definicíó suposo que és que el blog és com una mena de tribuna d'opinió virtual, com si tots ens fotéssim a l'Speaker Corners de Londres no? Però clar, també hi ha l'inconvenient que depén de què, encara que siguin opinions, tampoc no volem que ho llegeixi segons qui... Vaja, que és en aquest marge que es construeix la idea del blog. També és veritat que no s'escriu per a un mateix, sinó també perquè altres el llegeixin... però que quedi clar que jo no vull el blog per ensenyar-me al món -ho he mirat al google hi si poses "salicrú blog" tampoc no surto- sinó perquè el meu cercle més proper, si vol, em llegeixi. I prou. Ni exhibicionisme ni res.

Però bé, m'he enrotllat una mica (va bé per estructurar el cap, de totes maneres) sense arribar al que volia dir: que el blog obre una nova forma de comunicació. Quan en parlo amb algú poso el mateix exemple: jo no trucaré a en R.R. (Ramon Bassas o Ramon Radó, els dos exemples valen) per preguntar-li com ha anat el dia pq semblaria que els empaito sexualment, més aviat. En canvi si un d'ells penja en el blog el que li ha passat aquell dia, o el que li ha passat pel cap... establim una nova forma de comunicació (indirecta, en principi) que sinó no tindríem. O sigui: amb els blogs guanyem comunicació amb les persones pq el que s'hi explica no sempre era fàcil de comunicar amb els sistemes de comunicació que teníem fins ara. Això lliga també amb una teoria que tinc sobre els mòbils que ve a dir el mateix, no? Abans, quan coneixies algú, si se suposa que havies de tornar-te a veure et passaves el telèfon i si volies tornar a comunicar-te amb ell l'havies de trucar no? clar, això talla molt (sobretot als tímids i respecte a les ties)... en canvi, si et passen el número de mòbil, pots contactar amb aquella persona d'una forma molt menys tallant... per tant també es guanya amb comunicació: sense mòbil segurament no n'hi hauria, amb mòbil és molt probable...

Conclusió (apresa a la UAB): cap forma de comunicació anul·la l'anterior, sinó que com a molt la modifica. Totes aquestes noves formes ens faran estar més comunicats, més conectats i més contents, collons, que tb es tracta d'això.







Comentaris

Entrades populars