dimarts, de febrer 28, 2017

Mataró diu adéu a la política del "gran esdeveniment"*


















Disseny de l'estudi d'Antoni Bou datat de 2006 sobre com podria quedar Can Cruzate arran d'un concurs públic d'idees convocat per PUMSA el 2005. Els governs tripartits d'esquerres havien apostat també per refer l'edifici amb usos comercials i residencials, però de forma menys ambiciosa del que es vol fer ara, amb un dring clarament cultural.


Quan en el dinar de principis d'any, la regidora d'Urbanisme Núria Calpe va deixar anar la idea de convertir Can Cruzate en "un nou Guggenheim" per Mataró era perfectament conscient del risc que corria. La imatge -que no té res a veure amb construir un Museu d'Art Contemporani a la ciutat i si amb plantejar un element ròtula que esdevingui el node del centre de la ciutat- era molt gràfica i de seguida va captar l'atenció dels periodistes i, posteriorment, dels mataronins. Aquests darrers, però, ho van prendre com una boutade, obeint al caràcter mataroní de "no anirem mai enlloc ni farem res de bo" que ens caldria començar a superar algun dia si volem arribar a algun lloc com a ciutat.

Però l'èmfasi en replantejar una de les peces centrals de tot el casc antic -i amb ell la plaça de l'Ajuntament i la plaça Gran- contenia una novetat significativa, que ha passat absolutament desapercebuda: el grup municipal de Convergència i Unió -en aquest cas d'acord amb la nova direcció del PDeCAT local- ha apostat en el sí del govern (i ha obtingut pel que sembla el suport del bloc socialista) per abandonar la idea que obsessivament ha torturat els polítics mataronins des de fa dues dècades, la necessitat de tenir un esdeveniment de ciutat que permetés a Mataró "aparèixer en el mapa".

Primer va ser el Cruïlla de Cultures, després el festival Shakespeare i finalment la Festa al Cel: tres iniciatives de diferents índoles però que buscaven sempre trobar el referent que permetés a la ciutat ser identificada de lluny amb claredat. Cap d'aquestes apostes ha superat els tres anys de vida i, un cop cancel·lada la Festa al Cel, molts mataronins interessats en la cosa pública tornaven a preguntar-se: "I ara què ens inventarem?". (També cal tenir en compte que Les Santes, sense que el govern s'ho proposés explícitament, han anat prenent aquest paper de "gran altaveu de la ciutat cap enfora" i això deu justificar la desviació de fins el 40% en les darreres edicions de la Festa Major).

Mataró no s'inventarà res de nou, en aquest sentit. Les paraules de Núria Calpe sobre la necessitat de disposar d'un edifici singular que articuli el casc antic -l'única possibilitat amb què es treballa realment és en traslladar-hi, amb el temps, la biblioteca Popular un cop sigui absorbida per la Diputació de Barcelona- obeïen al nou mantra dissenyat des de la part convergent de l'executiu i beneït, de facto, per l'alcalde David Bote (no en va Calpe serà la coordinadora del nou pla estratègic del Centre): s'ha acabat la política del "gran esdeveniment" (La regidora de Promoció Econòmica Dolors Guillén ja ho havia confirmat anteriorment, en unes declaracions que van passar massa desapercebudes: "La nostra aposta és la revitalització comercial del centre").

No hi haurà, doncs, nous invents, ni festivals ni programacions estelars per atreure turistes: el gran esdeveniment de Mataró ha de ser el seu centre antic, revitalitzat, dinàmic, capaç d'atraure tant mataronins com viatgers. Si hi ha d'haver algun acció festiva, algun festival, en tot cas, serà vinculat a això.

Tot un missatge, òbviament, quan el debat públic a la ciutat gira les darreres setmanes a redós de la possible ampliació del centre comercial Mataró Parc. Pels convergents al govern, si l'empresari murcià Tomás Olivo presenta una proposta d'ampliació, s'estudiarà. Fins llavors, res. Proactivitat, zero. Amb el que cal centrar-se és amb revitalitzar el casc antic de la ciutat (que és on l'exCiU té el seu graner de vots, no cal oblidar-se'n).

Aquest és el dibuix en què el grup municipal i el partit coincideixen... i bona falta els fa treballar aquest element d'entesa, perquè l'ambient entre els perdedors i els guanyadors a la batalla del PDeCAT local és cada cop més tens. Una tensió a la qual el PSC no és aliè; la setmana passada ja advertia al seu soci de govern per la "plantada" dels exconvergents a la foto d'acord amb Ciutadans i el PP respecte els pressupostos municipals i burxava en el pacte secret amb el PP del 2011 com a possible explicació de la conducta del grup municipal de CiU.

* Article publicat a LaRiera48 el 26 de febrer 2017.

dilluns, de febrer 27, 2017

Al 'Valors a l'Alça' parlo de les multitudinàries protestes a Romania


En el 'Valors a l'Alça' d'aquesta setmana, a la secció d'actualitat que inicia el programa, comento les multitudinàries manifestacions que hi ha hagut a Romania, les més multitudinàries des de la caiguda del règim de Nicolae Ceaucescu, el 1989.

El motiu? Un decret que, sota l'excusa d'aconseguir rebaixar la creixent població penitenciària, permetia als acusats d'un delicte inferior a 44.000 euros... no haver d'anar a la presó. Així de senzill i d'incomprensible des de la nostra òptica.

En positiu assenyalo que, davant una decisió tan escandalosa del govern socialdemòcrata, la gent hagi sortit al carrer en massa, demostrant que el quart de segle des del final del règim comunista ha servit per enfortir la consciència democràtica dels ciutadans d'aquest país.

En negatiu: que segueixin havent-hi governs que s'atreveixin a promulgar mesures d'aquestes característiques, convençuts que el poble obeirà sense problemes. Vol dir que la consciència democràtica dels ciutadas... el propi poder observa que encara no és prou forta...

Valors a l'Alça és un programa que fem des de Valors a Mataró Ràdio. Emissora Municipal per a tota la xarxa d'emissores de la xarxa de Comunicació Local i que s'emet a més de vint emissores cada setmana.

dimarts, de febrer 14, 2017

La fragmentació del ple municipal acaba jugant a favor del govern*

Contra el que podria semblar, la fragmentació que existeix al consistori de Mataró ha acabat sent un gran aliat de l’equip de govern. M’explico: una primera valoració, just després de les passades eleccions municipals, va portar a pensar que la gran fragmentació existent –nou grups, que ràpidament van passar a deu per la sortida d’una regidora de grup de VoleMataró- seria letal per la governabilitat, perquè cap dels grups de l’oposició voldria donar ni aigua al govern PSC-CiU, que molts van titllat de “antiga política”. Tothom tenia el record l’anterior mandat, on l’empat a 8 entre CiU, que governava, i el PSC, que era el primer grup de l’oposició, feia complicadíssima la configuració d’aliances estables, malgrat els pactes que es van arribar a esbossar entre les dues forces en diversos moments.

Però res més lluny de la realitat. Ara que s’ha sabut que els pressupostos de 2017 tiraran endavant amb el suport del PP i de Ciutadans, quedar clar que l’absència de cap alternativa real ni tampoc la configuració sòlida d’un front d’esquerres juga a favor del govern bipartit. Ho fa especialment pel PSC, que reprodueix doblement els pactes que els socialistes tenen a Lleida (amb Ciutadans) i a Tarragona (amb el PP i Unió Democràtica). I incomoda el PDeCAT, perquè es troba que per segona vegada els pressupostos d’una ciutat que havia arribat a governar s’aproven amb els vots favorables seus… i dels dos principals rivals en el camp unionista, en llenguatge procés. Per l’antiga Convergència, l’escenari que tots prevèiem al principi, que és que Esquerra donés suport implícit al govern ni que fos abstenint-se en els comptes municipals, era molt més propici, efectivament.

Mentrestant, l’alcalde Bote, junt amb el regidor Jérez, s’apunta el “tanto” d’haver aprovat per segona vegada uns pressupostos municipals amb absoluta normalitat després que l’anterior executiu només aconseguís fer-ho –a empentes i rodolons- en una sola ocasió. I sense haver fet cap concessió d’alçada als grups municipals que votaran a favor. Uns comptes municipals, a més a més, que en aquesta ocasió contenen inversió.

* Article publicat a LaRiera48 a el 14 de febrer de 2017.

dimarts, de febrer 07, 2017

'En el cap de...' El Capità Enciam*

Sí, sóc un personatge de ficció, però no per això sóc menys real que altres que han aparegut en aquest secció. Em vau conèixer,  segur que ho recordareu, a TV3 entre gener i maig de 1994 en una sèrie que es deia com jo: El Capità Enciam. I el meu lema, que ha passat de generació en generació, era allò de: «Els petits canvis són poderosos». Oi que sí que us en recordeu? En els seixanta sis episodis que vam fer, més o menys sempre passava el mateix: jo abordava una persona de carn i ossos en una actitud diguem-ne que... poc ecològica. I, amb molt bones paraules, li intentava explicar com hauria de comportar-se des d’un punt de vista “ecològicament correcte”. Preteníem conscienciar sobre les utilitats del reciclatge, parodiant amb humor els superherois de còmic, en un temps en què, de fet, els residus quasi no se separaven. Sí, sí, axò que us fan fer ara, de separar la brossa orgànica de la de rebuig i a banda el vidre, el paper/cartró i el plàstic... en aquells moments pràcticament sonava a “xino”! No us ho podeu creure, oi? Doncs recupereu un dels episodis de la sèrie, que trobareu a Youtube, i veureu com hem avançat, en tots aquests anys. Sí, sí, hi ha savis com en Ramon Folch que ens alerten de no abaixar la guàrdia, evidentemnt, però també seria absurd negar que, com a societat, hem avançat molt en poc temps i que ara, pràcticament ja actuem en termes de reciclatge com els països nòrdics ho feien fa molts anys. És clar que ara ells ens han tornat a avançar, però ja us dic jo que vam fer una bona feina. No defalliu, eh? I recordeu: “Els petits canvis... són poderosos”. Jo encara diria més: “Poderosíssims”.

* Retrat publicat a la secció 'En el cap de...' la revista Valors del mes de febrer de 2017.

dilluns, de febrer 06, 2017

La importància de fer-nos bones preguntes*

En els darrers quinze anys s’han consolidat a casa nostra una sèrie d’estris per a conèixer com són els catalans en termes de valors. Així, per exemple, cada quatre anys l’Ajuntament de Barcelona elabora l’anomenada Enquesta de valors socials, la cinquena onada de la qual, amb dades de 2014, es va presentar a finals de novembre en un acte moderat per Valors.

Cinc setmanes abans, en un acte del Pla Nacional de Valors, el secretari d’Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Francesc Iglesies, va anunciar la posada en marxa d’un Observatori de Civisme i Valors, d’una enquesta de valors a nivell català equiparable a la que fan molts estats de la Unió Europea i d’un procés participatiu per copsar quines són les inquietuds dels catalans a nivell de valors. Segons va confirmar posteriorment el nou coordinador del Pla, Jaume Forés, està previst que, amb l’onada del mes d’abril, el Centre d’Estudis d’Opinió inclogui per primera vegada els resultats de les preguntes de l’Enquesta europea de valors, pràctica habituals als estats de la UE. A finals de primavera, segons Forés, també es traurà a concurs públic la creació de l’Observatori de Civisme i Valors.

I tot això, malgrat que des de 2007 està en funcionament l’Observatori de Valors creat entre la Fundació Carulla i la Càtedra lideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE. la qual el 2009 va dur a terme l’Enquesta Europea de Valors a Catalunya i en va publicar els resultats en un llibre dirigit per Javier Elzo i Àngel Castiñeira titulat Valors tous en temps durs. A més, des del 2013, l’Observatori dels Valors edita cada any un Anuari dels Valors que analitza les notícies aparegudes als mitjans escrits en relació amb la seva incidència en els valors.

És de lloar que hi hagi tants elements de medició de les tendències de valors de la societat catalana i que les institucions públiques promoguin aquests estris de medició en la mesura que formulen bones preguntes sobre com som i qui som.  Les respostes o les reflexions que es derivin d’aquestes, en canvi, s’haurien de treballar en un àmbit d’institucions privades, que no vol dir que no se’n pugui parlar en públic. Ni que les institucions no puguin també impulsar activitats en aquest sentit, sempre buscant el punt d’equilibri necessari perquè no es pugui objectar que caiem en l’adoctrinament. Un equilibri, òbviament, ben difícil. Tot plegat, a risc de cremar definitivament un mot –“valors”- que pràcticament –lamentablement– ha esdevingut més un element de màrqueting que no pas una qüestió relacionada amb la filosofia.

* Pòrtic de la revista Valors de febrer de 2017.

dimarts, de gener 17, 2017

L’ampliació del Mataró Parc i el “síndrome de Can Fàbregas”*

“Serà un nou Can Fàbregas”, va profetitzar un periodista que segueix la informació local des de fa anys. És molt difícil de saber a hores d’ara si s’arribarà a tant, però de moment pinta que podria ser almenys el tema del 2017 a Mataró, per molt que el tema vingui de lluny: la possible ampliació del centre comercial Mataró Parc, per la qual els seus promotors sospiren pràcticament des que es va obrir, l’any 2000.

Des de fa una setmana, el tema és vox populi a tota la ciutat, malgrat que tot i el que pugui semblar en aquesta darrera setmana no hi ha hagut cap novetat rellevant sobre la seva possible ampliació. L’únic que s’ha sabut, mitjançant una informació del diari Ara, és que el Tribunal Suprem ha donat la raó a l’empresa promotora del centre comercial en contra del criteri de la Generalitat de no incloure’l dins el que se’n diu Trama Urbana Consolidada, és a dir, el perímetre dins del qual pot construir-se amb més facilitat un centre comercial o ampliar-ne un de ja existent. No ens confonguem: no és que fora de la TUC no es puguin construir comerços, sinó que, si es fa, ha de ser un tipus de comerç “singular”, que no tingui res a veure amb l’urbà, amb el que es podria trobar al centre de la ciutat (cosa que de fet és el que pretén, en part, el Mataró Parc).

Per tant, la sentència del Suprem, deixem-ho clar, no és que “doni llum verda” -com explicitava erròniament el rotatiu barceloní- a l’ampliació del centre comercial. És que, de fet, ni tan sols “obre la porta” a l’ampliació, com s’ha volgut vendre interessadament. La sentència -que és del mes de juny de l’any passat, amb una nota aclaridora del mes de setembre!- simplement avisa a la Generalitat que no pot negar-se a l’ampliació del Mataró Parc agafant-se a què el traçat de la TUC no inclou el centre comercial en el seu interior. Punt. No que no pugui negar-se a l’ampliació, no; però en tot cas no amb aquest argument. El Suprem ve a dir a la Generalitat: “Si s’hi vol negar per motius polítics, busquis una estratagema menys òbvia. Això no cola”.

Però que la sentència, en el fons, sigui molt poca cosa no vol dir que no s’hagi aconseguit, per satisfacció del Mataró Parc, situar el tema a l’esfera pública de la ciutat i creat una enorme bola de neu mediàtica. A tall d’anècdota, consta que hi ha exregidors que han rebut trucades de persones demanant “on calia anar a portar al currículum donada l’ampliació de Mataró Parc”. Un veritable xou. Tothom en parla, tothom es posiciona… i el govern local no sembla que tingui massa clar quin és el rumb polític que posarà en aquesta qüestió.

L’alcalde Bote coneix des de fa temps el projecte, que anteriorment ja havien vist els seus antecessors Joan Antoni Baron i Joan Mora, perquè li va ser presentat en un dinar just després de ser escollit amb el propi Olivo al restaurant Hispània. Diem “el projecte”, de forma genèrica, perquè en realitat només s’ha arribat a presentar per part dels seus promotors una sola concreció d’aquesta voluntat d’ampliar, en una data tan llunyana com el 2004, que va ser desestimada pels tècnics municipals. Des de llavors, hi ha hagut intercanvi de papers, maquetes, projectes, estirar-i-arronses, moments en què semblava que la cosa sortiria endavant… però finalment mai hi ha hagut un acord definitiu.

L’escull principal és que, per fer el que Tomás Olivo vol fer i que segons ell serviria per generar dos mil llocs de treball directes a la ciutat -un caramel difícilment rebutjable-, caldria requalificar la zona verda que queda just a sobre de l’actual centre comercial, que és de propietat municipal. I per fer això, caldria -a banda del suport posterior de la Generalitat- modificar puntualment el Pla General d’Ordenació Urbana, cosa que requereix catorze dels 27 vots del consistori, majoria absoluta. Un repàs a l’equilibri de forces porta a veure clar que, com a molt PP i Ciutadans donarien suport al projecte, el PSC i David Bote necessitarien sí o sí el suport del seu soci de govern el PDECat, que justament es troba en un moment en què necessita exhibir-se com “el partit dels botiguers”, de les classes mitjans treballadores del centre de la ciutat, molt reticents a qualsevol ampliació del centre comercial del nord de la ciutat.

De totes maneres, també és veritat que en el comunicat emès pel PDECat s’obre la porta a no oposar-se a l’ampliació si els comerços que instal·lés el Mataró Parc “no tinguessin res a veure amb els del centre de la ciutat” -la proposta de Tomás Olivo va bastant en aquesta línia: jardineria, construcció, accessoris per cotxes…-. Per tant, tot i que retòricament els dos socis defensin models diferents de sistemes comercials, tampoc és cert que hi hagi un abisme ni tampoc un mur frontal a l’àrea d’Urbanisme. Dimecres passat, de fet, la regidora nacionalista Núria Calpe va posar la pilota a la teulada d’Olivo: si vol ampliar el centre -un cop s’hagi fet la reparcel·lació a la qual el govern està compromès durant aquest 2017- ja podrà fer-ho… en els terrenys de 24.000 m2 que ja té de la seva propietat. I si vol fer una ampliació més important, que presenti la proposta formalment a l’Ajuntament. Punt i final. O punt i seguit, vaja. També, en els pressupostos de l’any que ve, hi consta una nova partida de promoció del comerç del centre de la ciutat -230.000 al capítol VI destinats a “Eix comercial Mataró Centre”- arran del Pacte pel Comerç que va promoure l’anterior regidor Miquel Rey; aquest és un altre element que pot ajudar a trobar aquest equilibri al que Bote feia menció. I a estovar posicions.

Tot aquest panorama fa que l’alcalde Bote estigui molt caut amb la qüestió. Dimarts passat, en el tradicional esmorzar d’inici d’any que ofereix als periodistes que seguim la informació local, quasi se li va haver d’estirar de la llengua un compromís amb condicional. “Si es demostra que és una bona oportunitat per a la ciutat i no genera desequilibris, aprofitarem l’ocasió”, va acabar dient, pràcticament hieràtic. No se li escapa a ningú que aquesta serà la seva primera prova de foc política: sabem que Bote és capaç de cancel·lar la Festa al Cel, però no sabem encara si serà capaç de construir un camí per fer possible l’ampliació.

Encara, però, hi ha una altra qüestió que ho sobrevola tot plegat: aquest meló s’obre -o s’evidencia, o surt a la llum- en un moment en què la ciutat segueix sense haver encara resolt -ni de lluny- l’aterratge de El Corte Inglés a Can Fàbregas. I per tant, és com si ara “Ampliació de Mataró Parc” arribés com el segon semestre d’una assignatura la primera part de la qual encara no hem aprovat -i això que devem anar ja per la cinquena convocatòria-. El centre comercial, per seguir el símil, demana a la classe política local cursar una assignatura que no vam sabem superar en el seu dia. Per tant, davant del “síndrome Can Fàbregas”, que ha empaitat ja dos alcaldes, molta cautela, prudència i mà esquerra, en un entorn molt polaritzat i fragmentat, on temes com el comerç són material altament inflamable. L’alcalde ha de conjurar la classe política local per superar definitivament aquest fantasma si vol obrir un nou cicle de progrés a la ciutat, amb els riscos que comporta.

“És el moment de parlar per aclarir què signifiquen les diferents opcions, quines conseqüències tenen i quin paper vol jugar cadascú”, apunten des de La Riera 48… Comença un moment apassionant de la política local mataronina.

* Article publicat a LaRiera48 a mitjans de gener de 2017.

dijous, de gener 12, 2017

L'Ajuntament de Mataró refreda la importància de la sentència del Suprem sobre Mataró Parc*

Una sentència del Tribunal Suprem que dona la raó a l'empresa promotora del centre comercial Mataró Parc respecte a una demanda interposada contra la Generalitat en el marc de l'ampliació de l'equipament centra els últims dies el debat polític a la capital del Maresme.

De primeres, una interpretació poc exhaustiva del text -o la seva errònia difusió a les xarxes socials- ha portat a pensar alguns ciutadans que l'ampliació del Mataró Parc és a tocar. I que aviat la ciutat podrà comptar amb 30.000 m2 més de superfície comercial, cosa que fa endur-se les mans al cap els comerciants del centre, i una gran quantitat de noves ocupacions.

Però des de l'Ajuntament de la ciutat -ja ho va fer 24 hores abans l'alcalde David Bote (PSC)- insisteixen a refredar les conseqüències d'aquesta resolució. I afirmen que tot està, més o menys, com estava, sense pràcticament cap conseqüència pràctica afegida, excepte qüestions operatives internes de Mataró Parc.

El document, bàsicament, li diu a la Generalitat que no pot escudar-se en el fet que Mataró Parc estigui fora del que es considera ciutat per negar-li l'ampliació, perquè això contravé la legislació espanyola i europea vigent. Atenció: no diu que no pugui negar-s'hi, només apunta que la seva no inclusió dins la Trama Urbana Consolidada (TUC) és irrellevant a l'hora de concedir un permís d'ampliació.

En relació amb aquesta voluntat de refredar la importància de la resolució, el govern municipal deixa clar que, més enllà d'aquesta última sentència, la possibilitat que el centre comercial s'ampliï és damunt la taula des que es va inaugurar el centre, l'any 2000.

En roda de premsa, aquest dimecres, la regidora d'Urbanisme, Núria Calpe (PDECat), ha assegurat que, una vegada escomesa la reparcel·lació del sector, pendent des de 1999 i que ja està prevista de dur a terme, el centre comercial podria construir 11.000 m2 al terreny (de 24.000) que queda just al costat de l'Hospital de Mataró i que és de la seva propietat.

És cert que, com que de moment la zona està –segons la consideració comercial de la Generalitat- en zona perifèrica i no "de ciutat", el centre comercial només podria instal·lar allà el que s'anomena “comerços singulars”. Però això, en realitat, és el que vol fer l'empresa de Tomàs Olivo, segons han afirmat fonts de la promotora: instal·lar-hi concessionaris de cotxes i botigues de més de 500 m2 dedicades a llar, decoració i construcció.

Llavors, on és el problema? Doncs en què General de Galeries Comercials ambiciona més, molt més: vol que es modifiqui puntualment la pastilla C1 del Pla General d’Ordenació Urbana perquè la zona verda que queda just al costat del terreny que ja posseeix, d'entre 40.000 i 50.000 m2, s'inclogui a l'operació i es pugui executar així una ampliació versió 'extended' de 30.000 m2.

És aquí on la sentència del Suprem pren sentit en la mesura que suposa un reconeixement a la promotora de Mataró Parc davant la postura de la Generalitat que, fins ara, ha intentat -com a mínim- no facilitar l'ampliació. I que ara haurà de moure fitxa, perquè si Mataró Parc presenta el projecte d'ampliació 'extended' ho tindrà una mica més difícil per negar-s'hi. Abans que res, per exemple, haurà de decidir si inclou o no el centre comercial dins la TUC.

LA IMPORTÀNCIA DE LA TUC, RELATIVA
Quina és la importància que la TUC, la Trama Urbana Consolidada, inclogui el centre comercial? Relativa. La principal conseqüència: si la Generalitat i l'Ajuntament es posessin d'acord a situar la ratlla incorporant l'actual Mataró Parc o, fins la zona verda que el centre comercial pretén ocupar, les possibilitats d'instal·lació de comerç serien més àmplies; podrien ser molt més variades en el que es refereix al tipus de botigues a acollir. I les possibilitats d'entendre's amb l'Ajuntament, que mai ha vist clar tampoc el projecte d'ampliació, més altes.

En relació amb "per on ha de passar la ratlla", la regidora Núria Calpe ha admès aquest dimarts que el govern local no té una opinió definida al respecte i que, de moment, el que ja ha fet és preguntar a l'àmbit d'Urbanisme, ubicat dins de Territori i Sostenibilitat, què pretén fer després de la sentència del Suprem. "A partir d'aquí, ja es veurà", ha comentat, a la vegada que ha recordat que el centre comercial només ha entrat per registre un projecte d'ampliació, el 2004, que va ser denegat.

SENSE MAJORIA CLARA AL PLE PER FACILITAR L'AMPLIACIÓ
De totes maneres, el gran escull que s'entreveu davant la possibilitat que el centre comercial presenti la proposta d'ampliació 'extended' és que, a escala local, una modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana com la que seria necessari dur a terme hauria d'aprovar-se per majoria absoluta al ple municipal. I això xoca amb l'endimoniada composició del consistori de la capital del Maresme, amb nou grups polítics i que està governat pels onze regidors de PSC (6) i el PDECat (5).

Aquesta formació ja ha anunciat que no veu gens clara aquesta ampliació, d'igual forma que ERC (4 regidors), ICV-EUiA (1) i VoleMataró -marca local de Podem- (3), als quals caldria afegir el més que probable rebuig de la CUP (2) i Plataforma per Catalunya (1).

Els comptes, doncs, no sortirien per al PSC de David Bote, màxim valedor del projecte, perquè només podria recolzar-se en els dos regidors del PP i els tres de Ciutadans. Arribat el cas, doncs, serà necessari fer mans i mànigues per aconseguir que els socis de govern, com a mínim, se sumin a l'operació, ampliant potser l'esforç inversor en el teixit comercial del centre de la ciutat que aquest any ja preveu el Programa d'Actuació Municipal.

* Notícia escrita l'11 de gener de 2017 i publicada a la web de El Periódico de Catalunya.

dimarts, de gener 10, 2017

David Bote sobre la possible ampliació del Mataró Parc: "Si és una bona oportunitat, l'aprofitarem"*

Encara que ha calgut preguntar-li per la qüestió diverses vegades, al final l'alcalde de Mataró, David Bote, s'ha compromès aquest dimarts amb l'ampliació del centre comercial Mataró Parc sempre que no suposi un desequilibri per a la resta del comerç de la ciutat.

“Si es demostra que és una bona oportunitat per a la ciutat i no genera desequilibris, aprofitarem l'ocasió”, ha afirmat en el tradicional esmorzar d'inici d'any que ofereix als periodistes que segueixen la informació local.

D'aquesta forma Bote sortia al pas de la sentència del Tribunal Suprem difosa aquest dissabte pel diari ‘Ara’ en la qual s'especificava que la Generalitat no podia denegar el permís d'ampliació en no estar el centre comercial dins la Trama Urbana Consolidada (TUC). Donant la raó, per tant, a General de Galeries Comercials, la impulsora de Mataró Parc, que va anar als tribunals per considerar injusta la decisió de la Generalitat.

L'alcalde de Mataró creu que després de la sentència del Suprem és la Generalitat qui ha de moure peça, en primer lloc dient si modificarà el traçat de la TUC de forma que el centre comercial passi a estar dins. I si està disposada a aprovar, posteriorment, el projecte d'ampliació.

De moment, Bote ha explicat que el proper 27 de gener mantindrà una reunió amb el 'conseller' Baiget, titular d'Empresa i Coneixement, en el marc de la qual s'abordarà aquesta qüestió, entre d'altres.

A més, l'alcalde ha assegurat que, sigui com sigui, l'Ajuntament estudiarà amb detall la proposta d'ampliació que General de Galeries Comercials, la promotora de Mataró Parc, presenti. Cosa que, segons fonts municipals, encara no ha succeït.

L'única cosa a la que l'alcalde Bote s'ha compromès és a dur a terme una nova reparcel·lació de la zona C1, on està l'hospital i el centre comercial, necessària per normalitzar jurídicament la situació del sector, que la justícia va tombar l'any 2000 i que impedeix donar llicències d'obres al sector. Un escull relativament petit però real que impediria, per tant, l'ampliació del centre comercial. Cap dels últims governs municipals va fer aquest gest, que l'alcalde creu necessari.

De totes maneres, Bote ha demanat cautela en el sentit de voler entendre que amb la sentència del Suprem passa a haver-hi llum verda per a l'ampliació del Mataró Parc.

SETZE MILIONS DE VISITANTS ANUALS
Inaugurat el juny de l'any 2000 i impulsat per l'empresari andalús Tomás Olivo, el centre comercial Mataró Parc disposa com a grans baluards d'un hipermercat Alcampo de 7.000 m2, de dotze sales de cine de la xarxa Cinesa i un MediaMarkt de 1.900 m2, obert tres anys després. En total són 120.000 m2 distribuïts en 4 pisos i 3100 places de pàrquing.

Anualment passen per Mataró Parc 16 milions de visitants, dels quals només el 30% són de Mataró. La resta provenen de la resta del Maresme, dels dos Vallesos i de la zona de Girona.

L'ampliació del centre comercial, amb 30.000 m2 més, es faria en base a grans superfícies comercials del sector de la construcció, la decoració i la llar i l'automòbil.

SENSE CONTACTE AMB EL CORTE INGLÉS
Durant l'esmorzar amb els periodistes, l'alcalde David Bote ha abordat també la situació en què es troba la instal·lació al centre de la ciutat d'un altre operador comercial, El Corte Inglès, que porta anys encallada per diferents problemes urbanístics.

Bote ha explicat que l'Ajuntament segueix treballant en els diferents fronts que inclou la qüestió però que no hi ha avanços significatius i ha admès també que durant 2016 només hi ha hagut "contactes informals" amb El Corte Inglés.

* Article publicat el 10 de gener de 2017 a la web de El Periódico de Catalunya.

dimarts, de gener 03, 2017

'En el cap de...' Belén González

Em dic Belén González i sóc membre d’ETA. Vaig néixer a Beasain, a Guipúscoa, el 1956, i he participant en desenes d’accions armades contra l’adversari, l’Estat Espanyol. Vaig ser també una de les interlocutores a les converses entre nosaltres i el govern espanyol que el bisbe Uriarte va moderar, a Zurich, Suïssa, el maig de 1999. L’altra persona era en Mikel Antza. Jo ja havia estat en unes altres negociacions, les de 1989, deu anys abans, a Alger, la capital d’Algèria. De fet sóc l’única persona de l’organització que va prendre part en aquests dos intents de negociació. Van ser, però, dos moments i converses molt diferents. La principal novetat era que en les de 1999 hi havia de mediador una persona que suscitava la confiança tan nostra com dels representants del govern, cosa que sembla quasi un miracle, oi? Malgrat la duresa de la situació, el bisbe intentava promoure el diàleg entre els representants del govern i nosaltres. Sempre he valorat el paper que va intentar exercir; en un ambient gèlid tan físicament com emocionalment, ell intentava amb la seva mirada de persona bona apel·lar a la confiança entre nosaltres. Em va recordar els professors que jo tenia de petita, al col·legi...
Lamentablement tot aquell afany seu no va servir de res i molt poc després jo seria detinguda a França i començava el meu periple per les presons, que es va acabar el 2009 quan em van excarcerar per patir un càncer. Crec que persones com Uriarte haurien de seguir-hi sent per possibilitar un diàleg i una negociació política que ara sí veig que són les úniques vies per a resoldre el conflicte basc. Que hi segueix sent, no ho dubteu.

* Publicat al número de gener de 2017 de la revista Valors.